F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de La Corriu, una de les set entitats de població del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès (Lleida).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment presenta un aspecte acceptable. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.
Altres noms:
Accés - Visitat el 21/11/2014:
Rodant per la carretera LV - 4241 (Berga / Sant Llorenç de Morunys), i circulant en aquest sentit, en un lloc (42 07 42.6 01 39 54.3) situat entre els PK 40 – 39, trobarem una desviació a mà dreta, indicada, per accedir a La Corriu i Valls, cap a on ens dirigirem, rodant tota l’estona per carretera asfaltada.
Al cap de ben poc arribarem al llogaret de Valls, on ja veurem l’església de Santa Maria de Valls a la dreta de la carretera.
Continuant per aquest vial, trobarem més endavant una desviació a 42 08 12.8 01 40 17.9, indicada, per anar a La Corriu, seguint per l’esquerra.
A 42 09 03.0 01 39 23.3 trobarem una altra desviació, també indicada: Per l’esquerra a Sant Martí de la Corriu, 0,8 km. Per la dreta al Santuari de Puig-aguilar, 3 km. Evidentment, continuarem en aquesta darrera direcció.
A 42 09 27.3 01 39 32.5, trobarem la darrera desviació, i a més, indicada: per la dreta i a continuació també a la dreta.
Fins aquí hem trepitjat asfalt tota l’estona. A partir d’aquí ja s’inicia un camí de terra. Aquest darrer tram del recorregut segurament seria convenient fer-lo amb un vehicle 4x4 o en qualsevol altre cas, a peu, donada la curta distància fins l’objectiu.
Localització: N 42 09 19.6 E 01 39 36.6 – Altitud: 1.349 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2014):
“ Descripció
Església d'una nau rectangular capçada per un absis quadrat.
La coberta és de teula a dues vessants.
L'absis està orientat a tramuntana.
El parament està fet per pedres sense escairar.
El conjunt ha sofert un sobrealçament i l'afegit d'un cos rectangular a la capçalera per ser utilitzat com a sagristia. També es va afegir un porxo que cobreix la porta d'entrada.
No es veu cap finestra a la part antiga. A l'interior hi ha una volta de canó que arrenca d'una motllura. Hi ha també dos arcs torals de mig punt.
Al cantó de llevant hi ha un campanar quadrat , amb quatre finestres obertes amb un arc de mig punt amb teulada a quatre vessants.
La portada s'obre a l'angle sud-est del mur frontal. Està constituïda per dos arcs de mig punt en degradació que arrenquen d'impostes que es desenvolupen sobretot a mà dreta.
Hi ha elements esculpits en algunes de les dovelles de l'arc exterior, a l'intradós d'ambdós arcs i a les impostes de mà dreta. En una de les dovelles es representa la figura d'un àngel frontal amb les ales caigudes, a la clau la Mare de Déu amb el nen assegut i, a la dreta, un sarcòfag vist des de d'alt amb un personatge nu a l'interior, possiblement un albat.
A l'intradós de l'arc exterior, de manera esquemàtica, hi ha tres personatges, dos dels quals sembla que s'agafin les mans i l'altre apareix sol, amb el cap girat en direcció al costat oposat al d'aquells.
A l'intradós interior hi ha un motiu floral radial de set pètals inscrit en un cercle. A les impostes hi ha un motiu geomètric consistent en la juxtaposició d'una estrella de vuit puntes.
Finalment, a tall de permòdols, a l'interior hi ha dos caps humans molt esquemàtics.
Notícies històriques
No s'ha trobat cap document que hi faci referència.
És un edifici dubtosament romànic.
El campanar és un element molt posterior. L'edifici actual és del segle XVII amb estructura clàssica, orientada de sud a nord i un porxo típic al davant.
A finals del segle XIX una part de la volta s'ensorrà i és reféu .
La portalada és aprofitada de l'anterior construcció romànica.
Aquest santuari presideix una multitud d'esglésies i capelles dedicades als Sants. La imatge de la mare de Déu no té valor artístic, sinó nomes simbòlic, és de construcció moderna.
A la portalada, els relleus denoten la mà d'un artesà popular i la temàtica és de difícil explicació. Les dovelles de l'arc recorden a conjunts en què la Mare de Déu amb el nen són envoltats d'àngels turiferaris, com en el timpà de Santa Maria de Cornellà de Conflent. La figura del sarcòfag pot simbolitzar l'ànima figurada.
És estrany, en el romànic català, trobar figuració en arquivoltes disposades radialment però una excepció seria Santa Maria de Covet (al Pallars Jussà).
També són problemàtics els personatges de l'intradós; el seu esquematisme recorda a la cara frontal del sarcòfag de Castellnou d'Ossó (Urgell). De fet, la flor de set pètals apareix sovint en sarcòfags (malgrat és més usual de sis pètals) de totes maneres, es estrany un motiu funerari en una porta. Els dos caps poden ser només ornamentals com als Tracs (Llobera) i al Sàlzer (Odèn).
La datació del santuari és del segle XII i XII; la composició de la Mare de Déu i el Nen, que denota una relació entre ambdós i una pèrdua de rigidesa, el situa més aviat en un moment difícil de determinar, però no anterior al darrer terç del segle XII.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
