Pont de l’Aigua – Girona / Gironès

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


 I T I N E R A R I 


L'actual, és una construcció del segle XIX

Situació: “ Aquest pont creua el riu Ter, des de Sarrià de Ter, al barri del Pont Major a Girona.”

Època: Segle XIV / XV - (Patrimoni.Gencat).

  • Tot i que sembla ser que no hi ha dubtes de que l’origen d’aquest pont és d’època romana (a l’entorn del s. I d.C.)”, l'actual és una construcció del Segle XIX - (Patrimoni.Gencat).
  • “Durant la Guerra Civil, a la retirada, fou volat i reformat més tard per les milícies franquistes, creant l'actual pont.” - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Transitable per tot tipus de vehicles i gent a peu.

Altres noms:

Accés – Visitat el 19/06/2016:

A la capçalera del pont hi ha la fita del PK nº 0 de la carretera C-255.

Localització: N 42 00 51.2 E 02 49 31.4 – Altitud: 62 m.

Altres:  Aquest pont l'hem trobat documentat en dos llocs diferents: l'Ajuntament de Sarrià de Ter, per una banda, i per l'altra, a la pàgina web de Patrimoni.Gencat, relacionat amb la ciutat de Girona.

“El Pont de l’Aigua: 

Aquest pont creua el riu Ter des de Sarrià de Ter al barri del Pont Major a Girona.

 La proximitat de la  Via Augusta i la troballa d’un mil·liari romà en una zona propera fan pensar que l’origen d’aquest pont és d’època romana (a l’entorn del s. I d.C.).

Tot i això la primera referència documental data del s. X d.C.

 D’ençà fins avui ha estat operatiu essent una de les principals entrades a la ciutat de Girona.

 El pont va ser destruït durant la Guerra Civil i reconstruït per presoners republicans el 1940 i rebatejat com a “Puente del Caudillo”. D’aquí els símbols feixistes que encara s’hi poden veure (tot i que el 2007 es van fer retirar el “jou i les fletxes” que encara en presidien les entrades).“

 De la mateixa pàgina, hi trobem:

" Mil·liari romà: 

El 1876 va ser trobat al voltant del Pont de l’Aigua un mil·liari romà datat el 238 d.C. dedicat a l’emperador Caius Iulius Maximinus (Emperador Maximí).

Els mil·liari eren monòlits de pedra que es disposaven prop de les calçades romanes i servien per indicar distàncies (en milles) i sovint també hi apareixen inscripcions que feien referència a les autoritats que governaven en el moment de la construcció o restauració de la via.

 En aquest cas, al mil·liari sarrianenc s’hi pot llegir una inscripció habitual en els mil·liaris de Maximini: «Vias et pontes tempore vetustatis conlapsos restituerunt» (Els camins i els ponts que en un temps es construïren van ser arranjats”.

Actualment, el mil·liari es conserva al  Museu d'Arqueologia de Sant Pere de Galligants”.


  • Per complementar i/o contrastar les dades anteriors, ens complau extreure de la pàgina web de la pàgina web Patrimoni.Gencat, la següent informació (Juny 2016):

“ Descripció

Pont de 8 ulls d'arcs de punt rodó i que dóna nom al barri.

De caire monumental per les pilones, dues a banda i banda del pont, amb làpides commemoratives de la guerra civil a favor dels nacionals.

En el tram més proper a Sarrià, el pont puja en un pendent suau en els dos primers trams, per baixar al darrer en un pendent més pronunciat. Així, el pont consta de 3 parts caracteritzades per trossos massissos amb relleus al·lusius.

 La barana és de pilonets rodons amb motlluretes de mitja canya, seriats, amb passamà massís al damunt.

El pont és damunt el Ter, i té el terra de quitrà que salta, deixant a la vista els carreus antics i les guies del tren de Banyoles.

Notícies històriques

Els primers vestigis són romans i al segle XIV es començà l'original, obra d'en Pere Ça Coma i que es clogué al segle XV, era de 10 ulls i tenia una plataforma en punta de diamant al tercer ull.

Després de moltes vicissituds de riuades i setges (ja que la història del barri ha anat lligada a la de Girona) durant la retirada, a la Guerra Civil, fou volat i reformat més tard per les milícies franquistes, creant l'actual pont.

Al 1926 s'inaugurava la línia del tramvia de Banyoles i que passava del Pont.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: