Església Vella de Santa Maria de Merola – Puig-reig

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de L'Ametlla de Merola, entitat de població de Puig-reig, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle X – Romànic – (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta – (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmesa, ruïnes. Lliurament accessible, tot i que no és gens improbable que ens caigui qualsevol cosa pel cap.

Altres noms: Església de Santa Maria – (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el 28/11/2015:

L'itinerari inicial és el mateix que el que ens ha portat al Castell de Merola i a l'Església parroquial de Santa Maria de Merola, i que tot seguit ressenyem:

Procedents de Manresa i circulant per la carretera C-16 en sentit nord, abandonem aquesta autovia per la sortida del PK 77, indicada entre altres, per anar a Can Vidal i al Parc Fluvial del Llobregat (N 41 56 04.16 E 01 52 35.90).

Trobem una rotonda que deixem per la tercera sortida (Can Vidal) i ens trobem circulant per una carretera de doble sentit, paral·lela i a un nivell inferior a la C-16, fins arribar a una cruïlla (41 56 21.12 01 52 39.14) on ja hi ha un cartell indicatiu per anar a Santa Maria de Merola, invitant-nos a girar a l'esquerra, passant mitjançant un petit túnel, per sota de la C-16.

A l'altre costat girem a l'esquerra (també hi ha un indicatiu) i continuem llavors circulant per una carretera asfaltada paral·lela a la C-16, fins un lloc a la dreta, sense cap indicació,  (41 55 59.41 01 52 35.15) on uns metres abans hi ha una parada d'autobús, i on veiem l'inici d'un camí de terra, a dia d'avui transitable, llevat d'algun que altre bony, per on continuem, deixant l'asfalt.

Circulem intuïtivament per la pista principal, obviant alguna que altra petita desviació. Sols hi trobarem un cartell: Cal Riera: cal fer cas omís a aquesta direcció. Passem per sobre d'un pont amb baranes metàl·liques.

Finalment, al cap d'uns 700 m. des de la carretera asfaltada, arribem davant mateix de les edificacions que busquem, on aparquem còmodament.


Fi de l’itinerari coincident.


Des del davant mateix de l’església, continuem el camí per on havíem arribat, en el mateix sentit de la marxa.

  • A 41 55 58.8 01 52 12.1 trobem una desviació, hem de continuar per l'esquerra. Per la dreta, indicat, aniríem a parar al cementiri. Fem constar que a dia d'avui, al mapa de Google aquesta desviació, indicada, que mena al cementiri, no és visible clarament, però podem donar fe de la seva existència.
  • A 41 56 21.3 01 51 42.5 se'ns incorpora primer, un camí per la dreta i pocs metres més endavant, un altre per l'esquerra. Nosaltres hem de continuar recte, pel camí del mig, indicat, per anar, entre altres a Subirana i Subiraneta.
  • A 41 56 44.5 01 51 23.6, passem pel bell mig de les edificacions del Mas Subirana.

  • Finalment, a 41 56 46.2 01 51 17.7 trobem un camí a la nostra dreta, que s'enfila amb decisió, per on hem de continuar. Si hem arribat fins aquí en un vehicle 4x4, encara podem seguir una mica més. En cas contrari, cal aparcar el cotxe al voral i continuar a peu un curt recorregut de cinc minuts, que ens durà al destí desitjat.
  • Com a referència, podem dir que al davant del començament d'aquest camí que s'enfila, hi ha un “pal de la llum”, de ciment, de color blanc.
  • L'església està a la nostra dreta, a uns quants metres del camí, discretament envoltada de vegetació. En cap moment del recorregut hem trobat la més mínima indicació. Als voltants hi ha altres restes d'edificacions.

  • El recorregut total, per camins de terra, haurà estat d'uns 2800 metres, aproximadament.

Localització: N 41 56 49.8 E 01 51 19.7 – Altitud: 440 m.

Altres: De la pàgina web  – (Patrimoni.Gencat), ens complau extreure la següent informació (Novembre 2015):

“ Descripció

Església d'una sola nau, amb coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular.

L'estat ruïnós del conjunt no permet fer una bona valoració de l'estructura d'aquesta església.

S'hi conserva una dependència amb volta de quart d'esfera i, a ponent, una finestra de creu. Per a reforçar la volta de la nau s'aixecà un mur amb dues arcades.

Notícies històriques

L'Església de Merola és esmentada a l'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell.

El Monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà, tenia masos en el terme de Merola cap el 961-983. Una família noble senyorejava el Castell de Merola cap el segles XI-XII i féu importants donacions a la Portella. Aviat aquesta zona es vinculà al Monestir de Santa Maria de Serrateix (segle XI), fins que al construir-se la nova església parroquial, aquesta quedà vinculada a Sant Martí de Puig-Reig.

La primera notícia del lloc data del 983 quan figura com una de les propietats del Monestir del Sant Llorenç, prop de Bagà, però en el terme parroquial també hi tenien propietats el Monestir de Santa Maria de Serrateix i els vescomtes del Berguedà. L'any 1050 és documentada l'església, que fou afavorida amb deixes testamentàries.

Al segle XIII es va esculpir una talla de fusta romànica que malauradament es va perdre durant la Guerra Civil. L'església fou parroquial del lloc i del terme casteller (domini dels Berga i posteriorment del Rei) fins que l'any 1609 fou abandonada degut al mal estat en què es trobava i es va construir la nova parroquial."


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Remarca:

A dia d'avui, les quatre primeres fotografies que apareixen a la pàgina web de Patrimoni.Gencat, corresponent a aquesta edificació, no són correctes.

Son de l’Església del Carme de Periques. Vegint-ne algunes: