Església parroquial de Santa Maria – Santa Coloma de Queralt / Conca de Barberà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Santa Coloma de Queralt, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).

Època: Segle XIV  - Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament.

Altres noms:  Església parroquial de Santa Coloma - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el 07/06/2015:

La trobarem a la Plaça de l'Església.

Localització: N 41 31 55.4 E 01 23 06.1 - Altitud: 675 m.

  • Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):

“ Descripció

Església d'una sola nau amb presbiteri poligonal i capelles obertes entre els contraforts, de planta rectangular les de la capçalera, quadrades la resta.

 La volta de creueria s'estructura en tres trams. Pel que fa a les obertures, cal indicar lo poc visibles que són de l'exterior.

 L'edifici està completament integrat en l'espai urbà i les cases del poble van bastir-se a tocar del presbiteri.

 A les capelles obertes a la façana sud es realitzaren reformes tardanament.

 Al seu interior es conserva el retaule de Sant Llorenç, gòtic, realitzat per Jordi de Deu.

La portada d'accés a l'església originària s'obre a la façana nord atès que el mur sud s'integra en el recinte emmurallat. És esbocinada i l'arc superior apuntat. Els capitells col·locats a la part alta dels brancals mostren una decoració de tipus vegetal.

 Sobre la llinda va ser instal·lada una imatge de Santa Coloma que possiblement procedeix de l'antic retaule major.

De pedra negra de 1m 30cm (aproximadament) d'alçada.

La torre campanar adossada al darrer tram de la nau va iniciar-se a finals del segle XVI i no s'acabà fins el segle XVII.

El material constructiu emprat a la totalitat de l'edifici és la pedra. Tallada regularment apareix col·locada en el mur a la manera "isodoma".

La imatge de Santa Coloma està situada sobre la llinda de la portada, dins d'espai que forma l'ogiva de l'arc. Està resolta amb gran naturalisme, sobretot en la indumentària de plecs complexos. Amb la mà esquerre sosté el llibre i amb la dreta aguantava la palma, avui desapareguda. La Santa porta corona i el cabell recollit amb dues trenes que reposen sobre la capa.

 El mateix bloc de pedra en el que s'esculpí la figura, presenta un podi, d'estructura octogonal, decorat amb elements vegetals estilitzants.

Notícies històriques

L'església parroquial primitiva del lloc va ser romànica.

L'any 1167, en el testament de Pere I de Queralt hi ha una menció expressa a la consagració d'aquest edifici que aleshores encara no s'havia dut a terme.

 L'indret que apareix mencionat per primer cop el 987 com a afrontació, va assolir al llarg dels segles XIII-XIV un gran desenvolupament.

 Els Queralt, senyors del lloc, no van ser aliens a aquest fet. El primer edifici deuria esdevenir insuficient i la burgesia instal·lada a Santa Coloma va promoure la nova fàbrica.

 Les obres s'iniciaren pels volts del 1330 i amb més o menys vicissituds van allargar-se fins el segle XVII.

 L'empresa era ambiciosa i els documents en són testimoni atès que durant períodes molt precisos les obres es van interrompre.

 La imatge fou trobada al treure una portalada barroca (any 1939) que hi havia davant la portalada gòtica de l'església parroquial de Santa Coloma de Queralt.”


“ Descripció:

 Edifici d'una sola nau, de planta rectangular, amb presbiteri poligonal i capelles laterals situades entre els contraforts.

 La volta de creueria s'estructura en 3 trams.

 La portada d'accés originària és a la façana nord, atès que el mur sud s'integra en la muralla de la vila. És abotzinada i l'arc superior apuntat. Amb finestrals gòtics.

 Podem veure dos campanars: un d'estructura quadrangular (8 m x 8 m), amb finestrals gòtics al seu tram final, i una gran terrassa amb barana de pedra (segle XVI-XVII), i un altre campanar octogonal, d'estil gòtic i molt més petit, situat damunt la clau de volta de la nau de l'església.

 A la façana principal hi ha una imatge de la verge feta de pedra negra d'uns 1,30 metres d'alçada.

Ressenya històrica:

 La parròquia de Santa Coloma formava part del bisbat de Vic fins a mitjans del s. XX.

L'any 1151 apareix com a subjecte a la canònica de Santa Maria de Solsona. A finals del s. XIII la canònica de Solsona rebia encara de l'església de Santa Coloma l'alberga i la quarta part de les primícies del blat, Pere de Queralt va disposar en el seu testament dictat el 1167 que els seus marmessors tinguessin cura de cedir a l'arquebisbe de Tarragona la meitat de les rendes de Santa Coloma a fi que aquest fes la consagració del temple.

 El s. XIII es documenta una nova reconstrucció del temple.

 A partir del 1331 es s'inicià la construcció de l'edifici gòtic i que s'acabà el 1587.

 El 1631 l'artista colomí Esteve Gaixet va fer el retaule del Santíssim, que a partir del 1731 passaria a l'altar major fins el 1796, en què fou traslladat a la capella de l'Hospital.

 El 1731 un incendi fortuït va cremar el retaule major de l'església (construït encara no feia cent anys per l'escultor Josep Tramulles, 1635-379, 4 retaules secundaris i l'orgue.

 El 1744 s'encarregà la construcció d'un nou retaule a l'escultor Pere Costa però l'obra no progressà per falta de diners.

 A mitjans del s. XIX es construí el baldaquí que, primer amb la imatge de Nostra Senyora de l'Assumpció i després amb la de Santa Coloma, subsistí fins al 1936.

El 1939 es va enderrocar una portalada barroca que hi havia damunt la portalada gòtica actual i va aparèixer la imatge de la Verge que s'hi pot veure.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Dins el casc urbà de Santa Coloma, podem trobar:

Hi ha altres edificacions dins el mateix terme municipal.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



 Altres llocs interessants per veure:


Santa Coloma de Queralt