Església parroquial de Santa Maria – Salomó / Tarragonès

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Salomó, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Tarragonès (Tarragona).

Època: Segle XIII - L'edificació actual és un temple d'estil barroc construït durant el segle XVIII, substituint una església anterior romànica.

L'element conservat més valuós de la primitiva església és la porta d'entrada i també una finestra, juntament amb alguns elements ornamentals, dels quals destaquen dos relleus on apareix un curiós castell amb llances. A banda i banda, d’un d'ells, hi ha unes Creus  de Malta.

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitada el 19/12/2015:

La trobarem a la Plaça de l'Església, a la vora de l'Ajuntament.

Localització:  N 41 13 45.8 E 01 22 29.5 – Altitud: 163 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2015):

“ Descripció

L'església de Santa Maria es troba al costat de l'entrada principal de la vila.

Té planta de creu llatina inscrita dins un rectangle.

La part de la nau central fins al creuer podrien ser les restes de l'antic edifici romànic, del qual es conserva la porta, que abans s'obria al sud, sota el campanar -de dos pisos i d'estil barroc-.

L'església fou ampliada amb posterioritat amb capelles cupulades i creuer obert de la mateixa manera.

La porta és romànica, amb arc de mig punt i decoració amb escaquejats.

El porxo fou afegit en una restauració efectuada després de la guerra civil.

Dins l'església, d'interessant, podem trobar la capella del Sant Crist -la primera cupulada del costat de l'epístola- construïda entre 1708 i 1715, decorada amb frescos de Jaume Pons i Monravà de Valls (1671-1730).

La capella, de proporcions molt ajustades, seguint les normes clàssiques, forma una planta de creu grega amb un absis graciós amb vuit finestres. Les quatre llunetes que formen els arcs i la cúpula, els veiem ocupats pels quatre evangelistes, en forma d'uns pronunciats relleus barrocs.

La base de la decoració la formaven elements florals daurats, entrellaçats amb àligues, daurades que s'enfilaven per les pilastres i culminaven a la cúpula.

L'or és col·locat amb molta gràcia, sobre un fons gris blanc, trencat amb freqüència per figures d'angelons, alguns dels quals sostenen emblemes de la passió.

Notícies històriques

L'any 1962 es va començar la restauració, feta per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, la capella la va restaurar el pintor Joan Rifà i Benet.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: