Església parroquial de Santa Maria – Linyola / Pla d’Urgell

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Linyola, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Pla d'Urgell (Lleida).

Època: Segle XIV – Gòtic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: No hi consta- Generalitat de Catalunya.*

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament, fora dels horaris de culte, l’església roman tancada. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitada el 24/10/2015:

La trobarem a la Plaça de l'Església.

Localització: N 41 42 38.7 E 00 54 18.1 - Altitud: 247 m.

Altres:

  • De la pàgina web - Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació (Octubre 2015):

"Descripció

L'església de Santa Maria és d'una sola nau ampla, llarga i alta.

Per les seves característiques és única en aquest contorns, i disposa d'altars laterals entre massissos contraforts que sustenten per una banda l'arc de mig punt dels laterals i per l'altre els esvelts i atrevits arcs gòtics de la volta.

La façana és de factura molt senzilla: porta d'accés amb arc de mig punt emmarcada per columnes adossades i rematada per frontis troncat i decoració de tipus vegetal. A s'obra d'ella també s'inscriu un òcul circular amb motllura de dents de serra.

L'església és coronada per un massís campanar octogonal i escapçat amb quatre torricons espitllerats a la basa, tot donant-li l'aspecte de fortí.

El frontis de l'església de Linyola obeeix a uns paràmetres estilístics que el situen en l'estil  Plateresc.

A banda i banda de la porta hi ha una columnes adossades que, descansant en una base composta per dues motllures, fust estriat, collarí i capitell de factura coríntia. Damunt d'aquest, en el fris, hi ha un relleu amb decoració figurativa (cares d'angelets alats) i decoració vegetal.

 Al bell mig de l'arquitravat i damunt la clau de volta que presenta un alt relleu amb forma de fulla d'acant, hi ha un del elements més importants de la portada: un medalló el·líptic amb la representació de l'escut de Linyola (un feix de Lli).

Damunt el fris s'hi disposa l'astràgal que suporta un timpà escapçat i amb volutes entremig de les que hi ha un seguit de motllures amb forma de pedestal.

 En aquest espai hi devia haver una figura, actualment desapareguda i que es creu que podria ser una representació de Crist ja que a sota se situa una cara aixafada i amb amplis bigotis que podria ser una representació del mal vençut seguint una tipologia molt típica del món medieval i que es podria aplicar en aquesta façana, que és molt posterior, si tenim en compte que les figures que la decoren són reaprofitades de la façana d'època gòtica.

Cal remarcar la decoració de l'intradós de l'arc de la porta, feta a base de casetons que emmarquen decoració vegetal i figurativa (àngels músics, cares d'animals, etc.).

Escultures del frontis de l'església. Figures amb elements d'alt relleu (braç de l'àngel, cap de la figura de la dreta), treballats en un sol bloc de pedra arenosa, material de fàcil erosió d'aquí que el seu estat presenti un alt grau de desintegració.

 La figura de l'esquerra representa un àngel agenollat.

D'un dels seus braços n'ha desaparegut la meitat però el que en queda, de l'espatlla al colze, ens indica que devia estar mig alçat.

L'altre el repenja, amb el puny tancat, damunt el genoll.

D'aquest figura cal destacar el tractament del rostre, els cabells i els plecs del vestit cenyit a la cintura.

Si bé la figura no és de primera línia, demostra la cura de l'autor en els petits detalls.

De la figura de la dreta, poca cosa es pot dir degut al seu alt grau de deteriorament, però presenta una figura femenina asseguda en una mena de trona amb els braços damunt la falda, s'intueix un bon tractament de la vestimenta, la qual es composa de túnica i mantell.

Notícies històriques

L'església de Linyola fou construïda entre els segles XIV-XV pels habitants del poble com a prova de la importància d'aquesta població.

Aquesta, durant la Guerra Civil, fou utilitzada com a magatzem de l'exèrcit.

Si bé l'església fou construïda entre els s. XIV-XV, l'estructura actual no és l'originària ja que al llarg dels anys ha sofert diferents reformes, una de les quals, començada al 1969, es va fer l'ajut de tots els fills/es, veïns/es i amics/es de Linyola.

 L'església de Linyola, al 1711, era sufragània de l'església de Balaguer.

No tenim cap document referent a la construcció del temple, però si en quan als ornaments que el decoraven: Madurell, en aquest sentit, publica un document en el qual l'església de Linyola contractà, l'any 1453, un argenter barceloní, Ramon Costa, encarregant-li una creu i un cap d'argent.

El 1594 apareix un mestre d'obra de l'església, Bartomeu Roig, rebent l'onzè dels fruit del terme, en concepte pel seu treball.

Al campanar de l'església hi ha una placa que dóna la data de 1587, any que indica, possiblement, l'acabament de la fàbrica de l'església.

Al s. XVIII es refè la façana seguint l'estil neoclàssic però reaprofitant les figures de la façana anterior potser fins i tot sense alterar-ne la situació.

L'església està sota l'advocació de l'Assumpció de la Verge i de Santa Caterina, dos patrocinis típics de les esglésies visigòtiques, cosa que fa pensar que al s. V-VI ja hi devia haver una església en aquest lloc.”


Curiositats

  • Les “garites” que flanquegen la part superior del campanar, en realitat, son comunidors. Trobareu més informació sobre aquest tema, a la nostra pàgina del Castell de Linyola.

  • Els curiosos “canons” que rematen la part superior d'aquesta església, ens recorden força els que també hi ha a l'Església de Sant Nicolau, a la població de Bellpuig, a la comarca de l'Urgell.

* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.* 


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Altres: Unes vistes de Linyola