F O T O S

I T I N E R A R I 

Situació: A la part més alta del turó anomenat el Puig de la Creu, alçat a 653 metres,  en terrenys de Castellar del Vallès, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Vallès Occidental (Barcelona).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. Pràcticament abandonada cap al segle XIX, fou reconstruïda entre els anys 1951 i 1957. De propietat privada. No és accessible lliurament.

Al seu costat, formant un conjunt arquitectònic harmoniós, trobem l'edificació coneguda amb el nom de Puig de la Creu.

Aquest lloc constitueix una magnífica atalaia de la comarca, si el temps acompanya, que no ha estat el cas d'avui.

• Una interessant pàgina amb una completa informació, tant gràfica com documental: Pobles de Catalunya.

Altres noms: Església de Santa Maria de la Creu - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el 14/02/2015:

Consideracions inicials:

Des de casa, vàrem mirar de localitzar un itinerari vàlid. I sobre el Mapa de Google, vàrem determinar un punt situat a 41 37 17.6 02 05 27.0, dins de Castellar del Vallès, des d'on efectuaríem “l'atac” per accedir a aquesta edificació.

Vàrem introduir aquestes dades al nostre fidel TomTom i amb l'eficàcia que moltes vegades ens ha demostrat, ens va situar al punt exacte, sense incidències.

Aquest punt és una placeta, al nord, a les afores de Castellar, a la que s'hi arriba indistintament  per dos carrers. Al davant, dins d'un clos, hi ha un gegantí dipòsit.

A l'esquerra hi ha l'inici d'un ampli camí de terra. Tot i que nos ens oferia dubtes la continuïtat de la descoberta, per aquest camí (sense cap indicació), va aparèixer un senyor que en baixava i li vàrem consultar.

Heus aquí el resultat de la “consulta”:

Efectivament aquest camí ens portarà a l’església del Puig de la Creu.

Tot i que no hi hem vist cap cartell, ens ha dit que no s'hi pot accedir circulant amb vehicles a motor, i que aquesta actitud, és respectada per tothom.

En qualsevol cas, ens ha remarcat que una mica enrere, a ambdós carrers d’accés hi ha unes cadenes que precisament barren el pas als cotxes i motos. En aquest moments, les cadenes ens havien passat inadvertides, doncs no estaven col·locades. Havien accedit a aquesta placeta uns camions de la neteja, i manipulaven uns contenidors d'escombraries “aparcats” a la plaça.

Ens va invitar a pujar-hi a peu, tot i que també ens va informar que el camí presentava un desnivell aproximat d'uns 300 metres. Evidentment, en un recorregut relativament curt, aquesta dada és força rellevant. Ens va advertir també de que el camí era bastant freqüentat per esforçats ciclistes i que s'hi tenia que anar en compte, doncs baixaven a velocitats considerables (Vàrem estar a punt de veure'n a un, a punt d'estampar-se contra un arbre).

Resum:

És un camí aspre, amb força  pendent, bonyegut, relliscós. Efectivament, el desnivell és de consideració i força “emprenyador”, a la baixada. Els nostres genolls s'han comportat de forma molt considerada, tenint en compte que al cap de vuit dies, ja no ens feien mal.

Tot xino xano, a peu, hi vàrem pujar en una horeta. Afortunadament, la ruta no presenta cap problema d'orientació, no hi ha desviacions.

Durant el recorregut, a banda i banda veiem les destrosses que el vent va provocar fa poc en aquestes contrades. Arbres amb una altura i uns troncs considerables, han estat abatuts sense contemplacions ...

Al tornar, a l'arribar al cotxe, comprovem que les cadenes havien estat instal·lades, tancant la placeta. Com que afortunadament, nosaltres havíem estat informats, i havíem aparcat fora de la placeta, la situació no va presentar cap problema. Ens fem creus de pensar que hauria passat, si haguéssim aparcat a dins ...

Distància total a peu: 2,2 km. Diu el Google Maps que es pot recórrer aquest camí en 27 minuts ...(?).

Localització: N 41 37 45.7 E 02  06 04.3 – Altitud: 653 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2015):

“ Descripció

Església duna sola nau, absis de pedra ben treballada i dues absidioles. La porta d'accés a l'església i el campanar de planta quadrada estan refets a partir del nivell de la teulada de l'església.

 L'església és dins d'un clos emmurallat i tancat. La combinació de l'absis central amb les dues absidioles li donen, tan interiorment com exteriorment, una perfecta forma de creu.

Les obertures de l'edifici són una finestra a l'absis, molt modificada interiorment, i dos ulls de bou als murs de llevant i de ponent, a més d'una petita obertura a l'absis nord. La porta d'accés, a la banda nord, és d'arc de mig punt.

Notícies històriques

La capella del Puig de la Creu es troba documentada l'any 1193, segons el text original del "Speculum Officialatus".

Durant els segles XIV-XV i XVI el Santuari del Puig de la Creu i la seva albergueria es trobava en molt bon estat, especialment en el segle XV i fou motiu de nombroses donacions i disposicions testamentàries. Amb el temps de la reforma, el fervor i el culte en els santuaris de les muntanyes s'hi produeix una davallada.

 En els seus orígens es creu que fou un monestir de monges o una casa de religioses o també una casa de recés per a dones.

Cap el segle XIX fou pràcticament abandonat ni tan sols s'hi celebrava l'aplec que tenia lloc el dia de Santa Margarida.

 Pels volts de 1925 l'adquirí Josep Perich i Fruitós que va restaurar la part baixa. Benet i Ferrer i Antoni Sancho foren els autors de la restauració. La guerra i la postguerra civil foren motiu del nou abandonament de la capella inclòs el que s'havia restaurat. Els germans Josep i Pere Borrell i Fumador, iniciaren la seva reconstrucció l'any 1951-1957. L'encarregat fou Domènech Borrull que edificà el nou campanar, molt proper a tot el conjunt, i va restaurar tota la resta.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

• Paisatges del Vallès Occidental

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:

A la pàgina de Pat.mapa es despatxa amb quatre ratlles la informació sobre aquesta casa:

“ Descripció

Restaurada i transformada modernament.

Notícies històriques

Fortificació. Església i fortalesa. Documentada el 1130.”

Imprimir