Església de Santa Maria – Les Piles / Conca de Barberà

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Guialmons, entitat de població de Les Piles, població i municipi de la Conca de Barberà (Tarragona).

Època: Segle XII – Romànic -  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Enlairada, dalt del poble. Exteriorment no presenta pas mal aspecte. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants, a tocar de les primeres cases del poblet.

Altres noms

Accés - Visitada el 12/06/2015:

Accés a la població: Carretera C-241: Igualada / Montblanc. Entre PK 23-24.

Entrada - asfaltat: 41 30 53.4 01 21 46.7 Tot seguit continuar per la dreta. Primeres cases del llogaret, a 325 metres.

Localització: N 41 30 43.71 E 01 21 56.60 - Altitud: 682 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):

“ Descripció

Església d'una sola nau amb el presbiteri pla. Va coberta per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.

La porta d'accés originària està ara en desús, però es conserva a la part dels peus de l'edifici, oberta en el mur del sud. És d'arc de mig punt i adovellada. No mostra cap mena d'ornamentació i únicament una motllura, a manera de guardapols, recorre la totalitat de l'arc per l'exterior.

 En la mateixa façana s'ha conservat una finestra romànica també d'arc de mig punt i amb una petita arquivolta a l'interior. Tipològicament recorda l'estructura de la portalada romànica a l'església de Forés.

 El material constructiu emprat a la totalitat de l'edifici és el carreu de pedra, tallat amb cura i disposat en el mur a la manera "isodoma".

 L'edifici, amb el pas dels anys, ha quedat totalment rodejat per les cases del poble. Per aquesta raó va haver-se de construir la nova porta d'accés, tardanament.

Notícies històriques

L'any 1080 es menciona documentalment, per primera vegada, el topònim "Guialmons" que aleshores era una quadra.

 El castell del lloc es menciona el 1132 com a propietat de la família Timor (una nissaga emparentada amb els Queralt, senyors de Santa Coloma).

L'església es deuria bastir durant la segona meitat del segle XII, malgrat aparèixer documentada fins el segle XIV, moment en el qual era afavorida per repetides deixes testamentàries, segons consta en els testaments de l'escrivania pública de Santa Coloma de Queralt.

No va ser mai parròquia ja que figura com a sufragània de l'església de Figuerola durant aquests anys.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Juny  2015):

“ Descripció:

Església d'una nau, molt reformada, amb presbiteri pla, construïda amb carreus. Fou ampliada amb dos altars laterals. Va allargar-se per la part de l'absis, el qual va desaparèixer, però se'n conserven trossos de murs laterals.

 La coberta de la part primitiva és de volta de canó un xic apuntada, als arrencaments laterals de la qual hi ha un senzill fris.

El portal actual, situat a la façana de migdia, té una llinda datada del 1615, època en què es varen fer les reformes a l'església. Sobre aquest portal hi ha una finestreta romànica tapiada, que podria ésser la de l’absis desaparegut. Està formada per una doble arquivolta amb guardapols i dues impostes sostingudes per dues columnetes amb els capitells llisos.

El campanar d'espadanya de dos ulls, d'època més tardana, està situat sobre aquesta façana. A la façana de ponent hi ha una petita finestra cruciforme. La primitiva porta d'accés es conserva a l'interior.

Notes històriques:

El castell de Guialmons fou donat el 1132 a Ramon de Timor pel seu pare Alñarig. Aquesta família senyorejaren sobre el lloc fins al segle XIV, que passà als Boixadors a causa del casament de Bernat de Boixadors amb Francesca de Timor, que també era senyora de Savallà.
El 1380 Bernat de Boixadors, fill de l'anterior, ja ostentava la plena jurisdicció del castell i terme, per compra a la corona. Els Boixadors, que més tard esdevingueren comtes de Savallà, tingueren drets sobre el poble fins a l'extinció de les senyories.

Al segle XVII l'església fou molt reformada. La capçalera plana va substituir el primitiu absis semicircular. Al construir el campanar i ampliar la nau van canviar la porta de lloc.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: