F O T O S
![Església de Santa Maria del Marquet – El Pont de Vilomara i Rocafort - Un tram de paret amb \"Opus spicatum\".](http://www.catalunyamedieval.es/wp-content/gallery/esglesia-de-santa-maria-del-marquet-galeria/10-esglesia-de-santa-maria-del-marquet-140214_010.jpg "Església de Santa Maria del Marquet – El Pont de Vilomara i Rocafort - Un tram de paret amb \\"Opus spicatum\\".")
I T I N E R A R I 
Situació: A El Pont de Vilomara i Rocafort, un poble de la comarca del Bages, repartit entre els municipis del Pont de Vilomara i Rocafort (la part majoritària) i Manresa.
Època: Segle X - Romànic - (Patrimoni.Gencat). La capçalera és preromànica.
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Presenta un bon estat. Va ser restaurada l’any 1950. Situada dins d’un parc, envoltat per un tancat, obert als visitants. L’esglesieta no és accessible lliurament.
Unes quantes taules i bancs de fusta, distribuïts pel recinte, conformen una bonica zona de lleure. Hem aparcat als voltants.
Altres noms: Església de Santa Maria de Matadars – (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 14/02/2014:
La trobarem, dins del Pont de Vilomara, al sud del poble, a l'urbanització del Marquet, a tocar de la carretera que mena a Sant Vicenç de Castellet.
Localització: N 41 41 34.70 E 01 52 22.70 – Altitud: 192 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2014):
“ Descripció
L'església de Santa Maria de Matadars es troba a frec de la masia del Marquet (de la qual pren el nom amb què també és coneguda), en un apèndix de l'extrem W del terme de Mura, al peu de la carretera de Manresa a Sant Vicenç de Castellet, prop el Pont de Vilomara, dins d'una moderna urbanització.
Documentada des de mitjan segle X, té dues parts ben diferenciades: la capçalera pre-romànica, de tradició mossàrab o paleocristiana, i la nau romànica del segle XI.
L'església fou parcialment restaurada el 1950.
La capçalera, que correspon molt probablement a una primitiva església de tres naus, és força original i complexa. Està compartimentada en dos petits santuaris o absis de planta trapezoïdal (un de tercer,el de migdia, fou mutilat posteriorment) i un espai central, que constitueix el creuer, comunicats entre si mitjançant arcs de ferradura.
El santuari central, constituït pròpiament en absis, sobresurt notablement dels laterals, que es disposen al flanc a manera de transsepte. Tot aquest sector es cobert amb voltes de canó. Al lloc que correspondria al creuer hi ha un cos sobresortint a manera de cimbori allargassat, sense cap connexió interna amb l'edifici.
L'element més destacat del conjunt són els dos arcs de ferradura que comuniquen l'absis central amb el creuer, i el creuer amb la nau.
Són molt ultrapassats, amb encongiment manifest dels muntants i amb les pedres de l'arc disposades radialment.
També són de ferradura els dos petits arcs que comuniquen el creuer amb les capelles laterals, i la finestra de l'absis principal.
La nau romànica, coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals, és d'aparell més regular i escairat, i es va adaptar al segle XI a aquesta capçalera antiga, amb una notable desviació vers el NW.
La façana de ponent té un portal de punt rodó, amb un senzill arc de pedres en disposició radial, una finestra en forma de creu al damunt i les restes d'una petita espadanya.
A l'interior, entre el darrer arc toral i la capçalera hi ha restes de pintures murals a la volta, formades per unes caselles dins les quals hi ha unes estilitzacions vegetals, molt semblants a les de Sant Pere de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet), i que devien decorar tota la nau. La seva cronologia és discutida, però tot i que se les ha volgut fer contemporànies de la nau, semblen molt més tardanes.
Notícies històriques
El lloc i l'església de Matadars són coneguts documentalment des del 956, en què Ansulf cedí l'alou de "Matadarcs" amb les seves esglésies i altars al monestir de Santa Cecília de Montserrat.
A mitjan segle XII, l'església és esmentada com a parròquia del bisbat de Vic, però perdé aquesta condició per manca de poblament.
Centre d'una quadra (amb només tres famílies el segle XVI) propietat del monestir de Montserrat, passà a simple capella i després restà sense culte.”
- A la pàgina web de Patrimoni.Gencat – arqueologia, es fa esment de que aquest lloc, ha estat des de ser un
“ Lloc o centre de producció i explotació agrícola camp de sitges, passant per ser un lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis, fins a finalment ser Edifici religiós església”
Des de Romà a Medieval Domini visigòtic (-218 / 715)
Des de Medieval Catalunya vella sotmesa als Carolingis a Segles XVIII-XX (800 / 1999)”
- Pels estudiosos del tema, es proposa una visita a una altra pàgina web de Pat.mapa – Arqueologia, on trobaran una extensa i ben documentada informació sobre aquesta edificació, que sens dubte complementarà les dades anteriors.
- En aquesta mateixa pàgina es donen dades sobre la situació de la necròpoli:
“ Context
A l'oest del terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, dins la trama de la urbanització que duu el mateix nom i sobre una terrassa fluvial de la riba esquerra del Llobregat. L'accés es realitza pel quilòmetre 4 de la carretera BV-1229.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
