Església de Santa Maria de Vernet – Artesa de Segre / Noguera

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A la part alta de Vernet, petita entitat de població d'Artesa de Segre, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Noguera (Lleida). Al seu costat hi ha el Castell de Vernet.

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.

Altres noms:

Accés - Visitada el 26/02/2016:

A la Plaça de l’església. Senzill de localitzar donades les dimensions del llogaret.

Localització: N 41 54 18.3 E 01 02 27.8 – Altitud: 332 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):

“ Descripció

L'església de Santa Maria de Vernet és situada al costat del castell, a la part alta del poble.

Es tracta d'un temple modificat d'una nau amb capelles i sagristia afegides. Volta de canó. Absis tapiat exteriorment per construccions adossades. La porta ponent sense cap detall ornamental. El cor s'il·lumina per una finestra espitllerada amb arc de mig punt. El campanar de cadireta, descentrat, ha estat restaurat amb neteja d'afegits. Una campaneta amb les restes d'un obús penja l'espadanya.

Notícies històriques

El lloc fou conquerit per Arnau Mir de Tost el 1034. L'any 1204 pertanyia a Guerau de Cabrera. Des del 1387 fou del marquesat de Camarasa.


  • AltresCuriositats

Del article publicat a la revista "La Palanca"  d'en Ramon I. Canyelles - Artesa de Segre - La Noguera, ens complau extreure el següent fragment de text:.

Esglésies amb campanes d'obús:


" Durant la guerra civil espanyola (1936/1939), degut a la precarietat de medis de l'exèrcit republicà i per tal de construir armament, bàsicament les baines de les bales, es fongueren campanes d'esglésies i ermites.

 Al quedar els cloquers orfes del seu instrument, l'enginy popular va restablir les torres i espadanyes amb caps d'obús, suplint així la mancança amb un estri que si bé ens recorda l'horror bèl·lic, ens comunica amb els diferents tocs els missatges que des de l’església es fan arribar a la població.

  La sonoritat és relativament bona, malgrat la despersonalització sònica del monument."

Podeu veure la continuació d'aquest tema a les següents pàgines:


Edificacions properes: Veure el mapa de Google '’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: