Església de Santa Maria de Guimerà / Urgell

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Guimerà, població de la comarca de l’Urgell – (Lleida).

Època: Una primitiva església romànica apareix documentada des de mitjans del segle XII. La construcció de l’edifici actual es va començar el segle XIV, restant inacabada, iniciant-se de nou les obres el segle XVIII. (Extret de Pat.mapa i també de Guimerà info).

Protecció: No consta (Patrimoni.Gencat)

Estat: Presenta un bon aspecte. És església parroquial.

Altres noms: Església del castell de Guimerà.

Accés - Visitada el 11/03/2007:

La localitzarem a la part alta de Guimerà, a la plaça de l’Església, situada per sota de les restes del Castell de Guimerà.

Localització: N 41 33 54 E 01 11 13 – Altitud: 555 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“ Descripció

Església de nau única amb coberta a base de tres trams de volta de creueria, on als laterals s'hi insereixen les capelles laterals, cada una d'elles de cronologia diversa i allotjades entre els diferents contraforts laterals.

 Exteriorment, als peus de l'església i a la seva banda esquerra, s'hi adossa el campanar de planta quadrada i dos trams d'alçada. Posteriorment al campanar, seguint el lateral esquerre intern de l'església hi ha la capella dedicada a baptisteri, també amb la coberta de creueria. Després hi ha la capella del Sant Crist d'igual estructura i per últim hi ha una nova capella gòtica coronada per una cúpula del segle XIX. Simètricament situada davant d'aquesta capella hi ha una altra del mateix estil dedicada a l'advocació de Sant Sebastià.

L'absis és de morfologia hexagonal i hi allotja el retaule de la Mare de Déu de l'Assumpció de Josep MªJujol, fet cap als anys 1944-46 d'alabastre policromat. La portada gòtica, està situada als peus. Sobre el sòcol es recolzen les bases i les columnes. A cada costat hi ha vuit columnes sortints, intercalades amb columnetes encaixades. Als capitells hi ha esculpit, cares d'homes, escuts i flors. La línia d'arrencada de les arquivoltes està correguda, donant la forma de botzina a la porta. Damunt de la línia d'imposta tenim les arquivoltes amb forma de feixos.

 Es pot observar una estela funerària discoïdal que conserva el cap i el coll i es troba encastada a un dels murs laterals de la plaça de l'església. Aquesta estela és valuosa pel seu bon estat de conservació i pels alts relleus decoratius que la conformen a la part superior del cap. Aquest cap circular té un marge exterior sobresortit on, a l'interior s'hi entrellacen filades concèntriques de semicercles deixant a l'espai central un buit, també circular, on al mig hi ha un delicat alt relleu d'una flor. Podria provenir de l'antic fossar, desmuntat en construir l'altar de Sant Sebastià.

 Sarcòfag d'estil gòtic primitiu encara que amb reminiscències romàniques, adossat al mur lateral de contenció de l'església parroquial. Es troba situat just a l'arc veí d'una de les esteles funeràries discoïdals millor conservades de l'Urgell. El sarcòfag conserva únicament la part que es correspondria amb la caixa, havent perdut la tapa. Té forma de paral·lelepípede i en un dels laterals conserva en alt relleu les figures de cinc escuts nobiliaris emmarcats sota arcs apuntats lobulats interiorment. Cada escut té una representació diferent, malgrat coincidir simètricament. Als extrems, com a emblema, hi ha tres torres de l'homenatge coronades per merlets disposades piramidalment. Els següent emblema heràldic consisteix en una sola torre merletada superiorment i finalment en l'espai central hi ha un escut amb una àguila rampant d'ales esteses. Als extrems superiors hi ha alts relleus, un en forma de creu tallada en diagonal i l'altre en forma de creu en alt relleu dins un cercle.

Notícies històriques

Guerau Alemany i Gueraua de Rocabertí iniciaren les obres de construcció de l'església de Guimerà. A la portalada encara hi ha els seus escuts esculpits en els capitells d'accés. Guerau va morir al 1326. Aquesta data aporta una cronologia aproximada de l'església.

La parròquia es troba anteriorment documentada a mitjans del segle XII en una relació de parròquies del bisbat de Vic, segurament es tracta de la primitiva església romànica de Santa Maria.

L'església gòtica va romandre inacabada fins al segle XIV. Posteriorment s'iniciaren les noves obres datades del segle XVIII i posteriorment es realitzà la part de l'absis i del presbiteri per Jujol.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

  • Turisme:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Urgell : Veure en un mapa més gran.