F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Barberà del Vallès, població i municipi de la comarca del Vallès Occidental (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment presenta un magnífic aspecte. No és accessible lliurament. Situada en un paratge molt acurat, ampli, sense cap edificació que li faci ombra, llevat del cementiri, que està al costat.
Sorprèn molt gratament la utilització en la seva construcció, de pedres de diferents tons.
Altres noms: La romànica - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 10/10/2013:
La trobarem a la Plaça del Mil·lenari, a la Ronda de Santa Maria, entre els carrers de Ramon Berenguer IV i Via de Sant Oleguer, a tocar de l'Institut La Romànica.
Aparcament als voltants.
Localització: N 41 31 37.07 E 02 07 36.22 – Altitud: 149 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2013):
“ Descripció
Edifici situat al barri de la Sagrera, al final del carrer de Sant Oleguer, al marge dret del riu Ripoll.
És una construcció romànica de planta de creu llatina amb una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i tres absis orientats a llevant coberts amb volta de quart d'esfera.
Els murs són de carreus de pedra bicolors ben escairats i d'una mida mitjana. Tenen com a únic element decoratiu les bandes llombardes i els arquets cecs al sector de la capçalera.
Sobre el braç nord del transsepte s'aixeca el campanar de base rectangular dividit en dos cossos, l'inferior està ornamentat amb arcs cecs i bandes llombardes, sense cap obertura i rematat amb un fris de dents de serra. El cos superior té espitlleres a mitja alçada i finestres dobles al capdamunt, està rematat amb una teulada piramidal.
La porta d'accés, situada al mur de ponent, és un doble arc de petites dovelles. Podria no ser la portada original.
Al seu interior conservem una de les millors mostres de pintura mural del romànic català conservades in situ.
A l'absis central hi ha un Pantocràtor; al del nord trobem un cicle de la troballa i l'exaltació de la Santa Creu. A l'absis sud s'hi representa la vida dels sants Pere i Pau. El programa es completa amb escenes bíbliques i altres motius vegetals. És un dels pocs exemples on els tres absis conserven prou elements com per fer-nos una idea del que fou en època del romànic la iconografia de la capçalera d'un edifici religiós.
Notícies històriques
El lloc de Barberà del Vallès és documentat des de l'any 986 i el castell des del 1005. El 1006, s'esmenten les esglésies de Barberà, una de les quals devia ser la que precedí l'actual església romànica de Santa Maria, que fou construïda la segona meitat del segle XI (el 1067 i el 1074 hi ha notícia de deixes per a l'obra de l'església) i consagrada sota l'episcopat de Sant Oleguer (1116-1137).
El 1143 devia ser parròquia ja que n'era sufragània la del castell. El mateix any passà a jurisdicció de l'orde del Temple. Posteriorment, les notícies són escasses.
L'any 1919, Mn. Manuel Trens, director del Museu Diocesà de Barcelona, i Mn. Josep M. Esteve, rector de Santa Maria, posaren al descobert les pintures que recobreixen els absis.
Després de la Guerra Civil tant les pintures com l'església foren restaurades amb l'ajut del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Vallès Occidental: Ver en un mapa més gran.
