D’entrada cal dir que el dia de la nostra visita, el conjunt format per l’església de Santa Maria i les restes del castell d’Arties, estava en obres.
Això vol dir que no vàrem poder entrar al recinte que delimita aquestes edificacions i per tant, vàrem poder fer molt poques fotografies.
Resta pendent, per una altra visita, el poder documentar millor la present pàgina.
F O T O S
En primer terme, restes del Castell d'Arties
I T I N E R A R I 
Situació: A Arties, entitat de població del municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran (Lleida).
Al costat de les restes del Castell d'Arties.
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: El dia de la nostra visita, era inexpugnable, estava en obres ...
L'any 1995, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya executà un projecte bàsic de consolidació de l'església.
Altres noms:
Accés - Visitada el 21/10/2010:
La trobarem a la plaça de l'església.
Localització: N 42 41 52.35 E 00 52 14.51 – Altitud: 1.150 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Gener 2014):
“ Descripció
L'església parroquial de Santa Maria d'Arties és una construcció romànica dels segle XII-XIII, de planta basilical, de tres naus acabades en tres absis semicirculars ornats a l'exterior amb arcuacions sostingudes per permòdols decorats (decoració que es troba també al llarg del parament de la nau).
L'absis central es troba desfigurat per la sagristia, avui mig enrunada.
Les naus, separades per sòlids pilars circulars que sostenen arcs formers, són cobertes, la central amb volta de canó seguit sobre arcs torals, i les laterals amb volta de quart de cercle.
Té dues portades: la més important, al mur N, és formada per sis arquivoltes en degradació, amb decoració de mitges boles, arestes i escacats, amb timpà llis, sostingudes per pilars sense capitell.
La segona porta és a la façana de migdia, aquesta presenta la mateixa resolució estilística però és més senzilla en quan a dimensions i decoració.
Està composta per tres arcs de mig punt en degradació encavits dins del gruix del mur; les dovelles que conformen el conjunt són llises i no presenten cap element decoratiu.
Els montants que segueixen a continuació de l'arcada no presenten cap element divisori i són llisos.
Com la portalada septentrional, no presenta timpà ni arc de guardepols.
El campanar, adossat als peus de la nau central, a la banda de ponent, forma un eix amb l'absis central.
És una esvelta construcció del segle XVI, sobre una base anterior d'un pis d'alçada, de planta quadrada i cinc pisos, amb obertures per a les campanes als tres darrers, i coberta piramidal.
Les finestres són d'arc apuntat (excepte al pis superior, on són d'arc de mig punt), amb motllures guardapols i capitells.
Hi ha a més una petita espadanya amb dues obertures sobre el mur de llevant.
Entre l'Església de Santa Maria i la rectoria pròpiament dita es troba un petit edifici adossat que segons Juli Soler antigament faria de comunidor.
La construcció de secció rectangular presenta la façana orientada al nord, paral·lela a la "capièra", amb obertures en les dues plantes.
L"humarau" és aixoplugat per una oberta restaurada,formada per una estructura d'encavallades de fusta i llosat de pissarra,es troba al mateix nivell que la de l'església, i pel damunt emergeix la torre campanar de l'església.
Destaca la porta de fàbrica,resolta amb grans carreus de marbre blanc disposats de llarg i de través en els muntants, a imitació de l'ordre clàssic, i formant un arc apuntat que duu en la clau un escut ogival que duu el relleu de les barres catalanes (5 pals en relleu).
La portada és extradossada per una motllura bisellada. Les finestres del primer pis són pintades de color verd.
A l'interior de l'església ,destaquen les pintures murals del presbiteri, obra d'Isaac de Gascunya (1589), de caire renaixentista, i unes altres, a la volta del creuer, representant el Judici final, de la mateixa època però d'execució pobra.
En un altar lateral es conserven plafons de l'antic retaule gòtic (segle XV).
L'actual retaule major és de caire neoclàssic. Hi ha dues talles de la Mare de Déu, l'una, sota l'advocació del Remei, còpia de l'altre,sota l'advocació del Roser, del segle XVI.
Es conserva també una imatge del Salvador, policromat, de fusta, realitzat al segle XV.
A la nau de l'evangeli es troba el retaule barroc de Santa Llúcia, de fusta policromada, realitzat al segle XVII.
A la nau de l'epístola hi ha el retaule barroc de Santa Cristina, del segle XVIII.
És de fusta policromada. Finalment a l'absidiola de l'epístola hi ha el retaule barroc de la Verge del Roser, de fusta policromada i realitzat al segle XVII.
Una pica baptismal d'immersió, romànica del segle XII.
A la cara frontal hi ha una sèrie de semi esferes en alt relleu disposades a l'entorn d'una figura humana en relleu, amb els braços oberts agafant una creu desproporcionadament gran.
Quan va caure en desús batejar per immersió s'utilitzà a guardar els delmes, per això es va tancar amb una porta metàl·lica.
També hi ha una trona renaixentista (1622), de tradició encara gòtica, situada a un pilar de la nau central, realitzat en fusta.
És una obra molt ben treballada, amb decoració geomètrica dividida en panells.
A les absidioles i als murs laterals del creuer hi ha un total de quatre retaules barrocs, d'interès desigual.
El peu d'altar que actualment suporta la taula de l'altar major és constituït per una columna monolítica, que consta de base quadrada a la part superior i inferior, mentre que el fust intermedi és més prim.
No presenta cap element decoratiu.
L'any 1995, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya executà un projecte bàsic de consolidació de l'església.
Notícies històriques
L'església es troba enlairada presidint el nucli antic d'Arties.
La vila és esmentada amb el nom d'Artis o Artiis (1278 i 1293), villa de Arters (1298), Darties (1266), Arties (1298, 1314, etc).
L'església, tanmateix, no surt documentada directament fins l'any 1326, tot i la seva importància i antiguitat.
L'església té trets similars als d'altres exemples de la mateixa Vall (l'Assumpció de Bossost, Santa Eulàlia d'Unha, Sant Feliu de Vilac, Santa Maria de Vilamós).
Aquest grup d'esglésies datat a partir dels escrits de Puig i Cadafalch les situa al segle XII i les relaciona directament amb la vall de Boí.
Santa Maria d'Arties és l'exemple que demostra més clarament la plenitud d'aquest estil; també és el més ben conservat, ja que, llevat de l'absis central, l'estructura general s'ha vist molt poc modificada.
Envoltava l'església el castell d'Entresaigües, construït segons sembla a partir de l'any 1379 per privilegi o concessió de Pere III el Cerimoniós, bé que altres notícies diuen que ja existia l'any 1284.
Davant l'església resta una bestorre i restes de murs adossats que hom creu que és l'únic vestigi que es conserva d'aquest castell.
La relació de la Vall d'Aran amb Catalunya ha estat històricament poc estable.
La influència catalana es veu com a mínim igualada per la provinent d'Occitània i concretament de la regió gascona de Comenge.
Cal no oblidar que del segle XI fins al 1803 la Vall d'Aran va formar part de la diòcesi de Sant Bertran de Comenge, que imposà uns usos i costums clarament distanciats dels de la resta dels bisbats catalans.
El qüestionari de Fc. Zamora (1989) parla d'una antiga Casa dera Vila que la gent anomenava Sala. El "comuni" o comunidor servia per espantar les tempestes,per desfer-les, des de santa Creu (3 de maig) i fins el 29 de setembre (sant Miquel).
Els mossens o algú vinculat a l'església vetllaven els núvols dolents que es poguessin consignar, i espargien aigua beneïda contra les pedregades.” (?).
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Romànic de la Vall d'Aran a Catalunya Medieval.
- Turisme
- Ruta del romànic d'Aran – Conselh Generau d'Aran
- Turisme Val d'Aran
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Vall d Aran : Veure en un mapa més gran.
