F O T O S
Malauradament, avui el temps no ha acompanyat gaire. Un dia força ennuvolat ha fet que les fotografies no hagin sortir gaire lluïdes ...
A M P L I A C I Ó nº 1 A M P L I A C I Ó nº 2
de fragments del text de la fotografia anterior.
I T I N E R A R I 
Situació: A Fitor, un terme de poblament dispers de Forallac, un municipi de la comarca del Baix Empordà (Girona), resultant de la unió dels termes municipals de Fonteta, Peratallada i Vulpellac el 10/03/1977.
Època: Segle X – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment presenta un estat impecable. Va ser restaurada l'any 1985. No és accessible lliurament. Bastida en un lloc ben solitari, força bonic.
Altres noms:
Accés – Visitada el 04/11/2016:
El punt d’inici d'avui ha estat un lloc (0) - (41 57 11.0 03 04 55.2), situat a tocar de la fita del PK nº 6 de la carretera C-66, on prendrem una sortida indicada per anar a Fitor.
Durant el recorregut trobarem forces indicadors.
Tot i així, a continuació facilitem les coordenades de les principals desviacions:
(1) – 41 56 27.0 03 04 56.0 Entrem a camí de terra, transitable amb precaució.
(2) – 41 56 22.0 03 04 56.5 Desviació. Continuem per la dreta. Hi ha un indicador: Parròquia de Fitor.
(3) – 41 56 14.1 03 04 57.5 (Icona situada en un punt estimat). Forta pujada.
(4) – 41 56 12.0 03 04 54.5 La presència d'aquesta desviació al mapa és poc evident, però donem fe de que existeix a la realitat. Continuem per l'esquerra.
(5) – 41 54 53.9 03 05 27.4 Desviació triple. Continuem per l'esquerra. Indicat: Fitor. Una mica més endavant deixem un dipòsit d'aigua a l'esquerra.
(6) – 41 54 48.2 03 05 59.9 Desviació. Continuem per l'esquerra, en baixada. Hi ha un indicador: Fitor.
(7) – 41 54 34.2 03 06 17.1 Desviació triple. Seguim recte, pel camí del mig. Hi ha un indicador: Fitor i Mas Estanyet.
(8) – 41 54 32.2 03 06 19.3 Desviació. Continuem per la dreta. Indicat: Fitor.
(9) – 41 54 16.8 03 06 19.4 Desviació triple. Continuem per la dreta. Indicat: Fitor.
(10) – 41 53 49.2 03 05 44.8 Desviació. Continuem recte. Indicat Fitor.
(11) – 41 53 54.5 03 05 32.4 Desviació. Continuem recte. Indicat: Fitor / Can Puig.
(12) - 41 54 11.5 03 05 25.2 Desviació. Continuem recte, en baixada. No hi ha cap indicador.
(13) - N 41 54 21.4 E 03 05 12.3 – Hem arribat a destí.
El camí, en línies generals, transitable, ha estat un continu circular per terreny a vegades asfaltat i a vegades no.
Durant el recorregut, trobem camins que marxen o se'ns incorporen. A manca d'indicacions, cal seguir intuïtivament per la pista principal, el camí més trepitjat.
M A P A del recorregut des del punt nº 4 donat que Google Maps no reconeix el tram del camí que va des dels punts 0 al 4.
Al final del recorregut, el comptaquilòmetres del nostre cotxe assenyala la xifra de 8,4 km.
Localització: N 41 54 21.4 E 03 05 12.3 – Altitud: 248 m.
ITINERARI ALTERNATIU
A l'hora de tornar vàrem decidir fer-ho per un altre costat. Vàrem sortir (*) des de l'Església de Santa Coloma de Fitor (0) - N 41 54 21.4 E 03 05 12.3, seguint la direcció indicada per un cartell verd, de senderisme, que ens duia a Vall-llobrega.
Seguint les indicacions que anàvem trobant oportunament, ens vam dirigir fins a trobar l'Urbanització Vall-Llobrega, en un punt (1) (41 53 19.1 03 07 36.9) on conflueixen els carrers que a Google Maps s'identifiquen amb els noms de carrer dels Vilar, cantonada amb carrer Lluis Companys. Ara ja trepitgem terreny asfaltat.
Des de la sortida, indicada amb (*) fins aquí hi ha uns distància d'uns 5,7 quilòmetres de camins de terra més o menys transitables.
La continuació del carrer Lluis Companys es transforma en carrer Ginesta, per on continuarem, fins a trobar la confluència dels carrers Carretera de Vall-llobrega, confluència amb el carrer Raval de Mar, (2) per on continuarem per aquest últim (41 52 57.2 03 07 27.3).
Ara el nostre destí és dirigir-nos cap a la carretera C-31. Per tant continuem viatjant en direcció sud, sense renunciar a les descobertes que puguem trobar pel camí.
En primer lloc, a la dreta de la carretera per on anem, trobem (3) el Pont de la Creu (41 52 53.4 03 07 29.2).
Una mica més endavant, (41 52 52.3 03 07 32.2) ara a l'esquerra del camí, trobem (4) l’Església NOVA de Sant Mateu de Vall-llobrega.
Finalment, després de travessar una primera rotonda (5) (41 52 25.1 03 08 09.2) arribem a un lloc on hi ha una segona rotonda (6) situada a (41 52 19.4 03 08 16.7), on conflueixen la carretera per on hem arribat fins aquí i la C-31, on ens incorporem a aquesta última, i cap a casa.
M A P A d'aquesta darrera part de l'itinerari alternatiu, que discorre per zona urbana.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2016):
“ Descripció
Santa Coloma de Fitor és un edifici aïllat situat en plena serra de les Gavarres.
L'església és de dos naus rectangulars, una més llarga que l'altre, i adossada a un altre edifici per un dels seus costats curts. La nau del costat nord és més antiga que la del costat sud. La nau nord està coberta amb volta de canó feta amb lloses disposades en forma de plec de llibre i la sud té volta de canó lleugerament apuntada i amb un arc toral. La volta de la nau sud substitueix una d'anterior que era de canó ultrapassada; en aquesta nau es conserven restes de pintures murals romàniques.
Les dues naus acaben en dos absis semicirculars. L'absis de migdia està construït en opus spicatum (**) i té restes de pintures murals de tipus geomètric. També es visible una porta que antigament donava pas a la sagristia, enderrocada amb la restauració del segle XX.
A la façana sud s'obre la porta d'entrada al temple que està formada per dos arcs de mig punt en gradació.
Als peus de la nau nord es troba el campanar que és de planta quadrangular, s'eleva dos pisos per sobre de la teulada de l'església i està coronat per una teulada piramidal. Al primer pis s'obre, a cada cara, una finestra d'arc de mig punt ultrapassat i al pis finestres geminades amb columnetes i capitells senzills. Aquest segon pis, que correspon a una ampliació que es va fer al segle XII, està decorat amb arcs cecs a la part superior.
Notícies històriques
Es conserva una copia del segle XIII de l'acte de consagració i dotació de l'església feta per Guillem de Moles. El 29 de gener de 948, el bisbe Gotmar de Girona consagrà l'església que va ser dotada de terres i vinyes i dels delmes, les primícies i les oblacions de la vila de Fitor i dels poblets de Calbs, Quinciana, Castell, Canet i Vilanova.
Santa Coloma de Fitor és esmentada en diversos documents com les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i ens els nomenclators diocecans de finals del segle XIV.
L'any 1984 es van enderrocar la sagristia i el cementiri. L'any 1985, la diputació de Girona i la Generalitat van restaurar l'església.
(**) - Opus spicatum - Wikipedia
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament de Forallac, el següent text (Novembre 2016):
“És una de les joies del massís de les Gavarres.
Es tracta d'una església romànica, que s'alça majestuosa sobre una petita plana que apareix a la carena formada pel Puig d'Arriells i el Puig Gros.
L'element més singular i característic de l'edifici és el seu gran campanar-cloquer, visible des de bona part del massís. És de planta rectangular, amb obertures als tres pisos i coberta apiramidada de quatre vessants.
Les obertures de la planta superior, són finestrals geminats, amb arcs de punt rodó, mainells de secció circular i capitells trapezoïdals. Aquesta planta, de recreuaement, es diferencia de l'inferior, en època i tècnica constructiva. El seu parament és format per carreus ben escairats i allisats, amb pedra calcària de dimensions regulars, sense peces sobredimensionades a les arestes.
La influència llombarda del romànic català es presenta en la decoració dels finestrals del pis superior del campanar, amb un fris d'arcuacions.
Juntament amb la rectoria i el fossar forma un petit conjunt isolat.
Té dues naus capçades per dos absis semicirculars. Sembla que la més antiga és la de migdia, l'absis de la qual presenta un aparell en espiga i la nau té restes de pintures murals romàniques.
La volta, apuntada, és posterior. Al llindar de l'entrada de l'església hi ha la làpida sepulcral del rector que va morir el 1817, a mans d'uns bandits que van saquejar l'església. S'hi pot llegir, en un llatí poc acadèmic, com va morir.
L'acta de consagració
El 1989 es va descobrir una còpia del text de la dotalia o acta de consagració de l'església a l'Arxiu Capitular de Girona, que va realitzar Guillem Molas al segle XVIII.
Gràcies a aquest document se sap que el 29 de gener de 948 el bisbe Gotmar de Girona va venir a Fitor per consagrar l'església, que havia estat edificada pel prevere Altimir i els levites Placià i Tassi, amb l'ajut de tots els fidels.
La nova església va ser dotada, com era el costum, amb diversitat de propietats per part de diferents persones. Les donacions van consistir en terres, vinyes i «muntanya»”.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
