F O T O S
Pels voltants de Savella
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Conesa, vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Restaurada. No és accessible lliurament.
Altres noms: En altres llocs apareix com “Sabella”.
Accés - Visitada el 27/03/2010:
Edificació situada al costat del castell de Savella. L’itinerari per dirigir-vos a aquestes dues edificacions, i altres detalls, els trobareu a la pàgina corresponent a aquest castell.
Localització: N 41 31 02 E 01 14 49 – Altitud: 816 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Abril 2013):
“ Descripció
L'església de Sant Pere de Sabella s'alça a redós del petit nucli, ara deshabitat, de Sabella, situat a la part occidental del municipi de Conesa.
Es tracta d'un edifici romànic, la construcció del qual pot situar-se vers la fi del segle XII o l'inici del XIII. Posteriorment, va experimentar diverses modificacions centrades d'una manera aproximada al llarg dels segles XV i XVII.
L'església té una sola nau, coberta per volta de canó seguit lleugerament apuntada, que acaba en un absis semicircular cobert amb volta semiesfèrica. Al mur N s'afegí, el segle XIV, una petita capella de planta rectangular que s'obre a la nau per un arc apuntat.
Tot l'interior de l'edifici és enguixat i pintat. El presbiteri, elevat en relació al sòl de la nau, conté un retaule del segle XVII-XVIII, on es va col·locar una imatge de Sant Pere.
L'exterior de l'edifici, fet amb carreus força regulars, és llis, amb l'única excepció de la porta d'accés, oberta al mur S. L'aspecte actual d'aquesta portada no respon a un període únic de construcció. Del primer moment conserva la porta d'arc de mig punt lleugerament capalçat, formada per l'arquivolta i l'arc exterior, que recolzen sobre impostes. En època posterior s'obrí una altra porta adovellada dintre de la primitiva, i es va ompli amb carreus l'espai que quedava entre la nova porta i l'arquivolta romànica.
La teulada de la nau és a dues vessants. Damunt del carener hi ha un campanar barroc d'espadanya, coronat amb esteles funeràries provinents del cementiri.
Portal d´accés a l’església. Obert en el mur sud. Es de mig punt i lleugerament capalçat. L’exterior de l’arc és adovellat i a l’interior el seu perímetre es recorregut per una arquivolta de secció quasi circular. La seva base, a banda i banda, la constitueixen dos capitells que reposen sobre dues columnes, respectivament. A la part inferior d’aquestes, dos carreus de pedra, matusserament tallats, fan funcions de podi. Els capitells mostren una ornamentació molt poc hàbil. Hi veiem a cada un d’ells una au amb ales esteses, situada a l’angle exacte del capitell de manera que cada ala ocupa part de les dues cares visibles de la peça. La decoració es completa amb unes figures humanes molt esquematitzades.
La imatge de Sant Pere es va col·locar en el retaule del segle XVII-XVIII, contingut en el presbiteri, el qual es troba elevat en relació al sòl de la nau. El Sant és de dimensions naturals (1'75 m), i fou molt venerat pels fidels dels pobles veïns. És una escultura gòtica, tallada en pedra, que cal situar vers la fi del segle XIV o començaments del XV. A la mà dreta porta com a atribut les claus, i e l'esquerra el llibre. L'escultura, tot i estar afectada de certs convencionalismes, (és mot peculiar el mode de l'artista de fer els cabells i les barbes), té una innegable qualitat. El plegat del vestit es delicat i l'acabat final fa pensar en un escultor que, tot i no ser excepcional, tenia un bon ofici. La policromia que conserva la imatge no sembla originària, potser va ser repintada tardanament que es va instal·lar el retaule en el qual està col·locada.
La pica beneitera està tallada en pedra, de forma troncocònica i rebuidada en el seu interior. Les mides no poden ser detallades donat que la peça ha desaparegut i desconeixem on pot guardar-se. A les quatre cares de la pica van ser-hi tallades en relleu figures humanes. El seu estil és idèntic al que apareix en els dos capitells a banda i banda del portal d'accés a l'església. El treball escultòric és molt matusser i palesa poc ofici alhora que una evident manca de recursos.
Notícies històriques
Sabella va colonitzar-se com a conseqüència de la desmembració progressiva del primitiu terme assignat al castell de Fores a mitjans del s. XI. Es documenta el castell del lloc ja l’any 1079.
L´església romànica deuria bastir-se a darrers del segle XII malgrat que la primera notícia que podem referir d’ella correspon al 1330. Portal Es evident que la mateixa mà que va esculpir el dos capitells ressenyats en la fitxa, obrà igualment la pica beneitera que fins fa uns anys va conservar-se a l’interior de l’església.
De la imatge de Sant Pere no hi consten notícies referents a la seva comanda. Tot i així, pel seu estil ha de correspondre a finals del segle XIV. La pica beneitera és contemporània a la fàbrica de l'edifici, atesa a la proximitat estilística assenyalada en relació als capitells del portal.”
- Per complementar o fins i tot contrastar la informació anterior, ens complau oferir-vos unes dades extretes de la pàgina web de la Diputació de Tarragona (Abril 2013):
“ Descripció:
L'església parroquial, dedicada a sant Pere, és romànica, i fou bastida al final del segle XII i principi del XIII. És d'una sola nau, amb volta de canó un xic apuntada, i absis semicircular, que en una recent restauració ha estat coberta amb lloses de pedra.
Presenta diversos períodes constructius. A mitjan s. XIV es va obrir una capella al mur nord. L'absis, que fou sobrealçat, té una finestra i un fris de mènsules envolta el ràfec de la teulada. Els murs tenen un fris llis. La portada és adovellada amb doble arquivolta i unes impostes sostingudes per columna i capitell a cada costat. Els capitells estan decorats amb unes àguiles. Aquest portal és al mur de migdia.
La portada va ser modificada tardanament. Aleshores es va reduir la llum de l'arc de mig punt i s'instal·là la porta de fusta actual. A la façana de ponent hi ha una finestra adovellada amb dues impostes. Al mur del nord hi ha afegida una capelleta. A la teulada, sobre l'arc triomfal, hi ha un campanar de cadireta d'un ull, coronat per tres esteles funeràries.
En destaca la portada romànica, que presenta capitells amb motius zoomòrfics. S'hi conserva una imatge de pedra, de dimensions superiors a les naturals, de sant Pere, que fou molt venerada pels fidels dels pobles veïns. Al costat de l'església hi ha les restes d'un cementiri abandonat.
Notes històriques:
Antiga església del nucli de població de Savella avui convertida en ermita. El poblament de Savella va pertànyer inicialment al castell de Forès.
Fins el 1154 va formar part del bisbat de Vic. El 1330 es va posar punt i final a un plet amb la parròquia de Forès per la qual l'església de Sant Pere fou separada de la parròquia de Forès i unida a la de Fonoll com a sufragània. El 1383 va passar a la senyoria de Santes Creus i a la fi del segle XV hagué d'atorgar-se una carta de població, amb moltes franquícies, per mirar d'aturar el seu despoblament, ja que quasi no quedava ningú. Avui està totalment despoblat.
Condicions de visita: Per visitar-la per dins cal demanar les claus a l'Ajuntament de Conesa.
Observacions: Forma part del municipi de Conesa però pertany a la parròquia de Forès.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Mostra Conca de Barberà en un mapa més gran
Altres llocs interessants per visitar:
Mas de Savella:
A tocar del castell de Savella i de l'església de Sant Pere de Savella, trobem aquest mas, edificació supervivent del poblat medieval de Savella:
- De la pàgina web del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, ens complau extreure la següent informació, referent a aquest Mas (Abril 2013):
“ Descripció:
Masia que conté diferents elements molts característics d'una antiga i gran masia on els amos acollien a un gran grup de treballadors per conrear les terres. Cal destacar el forn de pa, el portal, les piques, una torre de guaita, una canal d'aigua de pedra i diverses inscripcions en les pedres que són mostra de l'activitat que hi havia antigament en la masia.
Ressenya històrica:
És l'últim vestigi que queda de l'antic poblat medieval de Savella.
Savella fou ocupat ja de molt antic. El primer document és del 1079, quan Ramon Berenguer II atorgà a Bernat Amat i als seus la "quadra de Pual", inclosa dins el terme del castell de Forès. Entre les afrontacions territorials hi ha el "castro Veiga", que s'identifica amb el castell de Savella. El 1385 el monestir de Santes Creus adquirí el lloc i el 1497 l'abat Pedro de Mendoza li atorgà una carta de poblament.”
