F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: En terrenys de Casserres, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona). A tocar del pantà de Casserres.

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés - Visitada el 04/09/2014:

Circulant per l'autopista C-16, (Eix del Llobregat) en sentit nord, a l'alçada de la població de Gironella, prendrem la sortida nº 88 d'aquesta autovia (42 01 44.5 01 52 31.6 - indicat: Casserres – Gironella).

Entrarem a una rotonda que abandonarem per la sortida nº 5, indicada per anar a Casserres.

Tot seguit tornem a entrar a una altra rotonda de la que sortirem per incorporar-nos a la carretera nº BV-4132-z, per la que circularem fins arribar a un punt (42 01 42.7 01 50 32.7) d'aquesta carretera, a tocar de la fita del PK nº 3 d'on sortirem per l'esquerra.

El dia de la nostra visita, una cadena tancava l'accés a l'ample recinte enjardinat on hi ha aquesta edificació. Com que hi havia un vehicle aparcat al davant, hem aparcat al costat, i hem mirat de alleugerir la visita. En qualsevol altra ocasió, caldria aparcar als voltants, tot i que no recordem haver vist cap lloc adient al voral de la carretera, proper al camí d'entrada.

A continuació, a peu, hem recorregut la petita distància que ens separava de l’església.

Localització: N 42 01 40.1 E 01 50 35.5 – Altitud: 534 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014):

“ Descripció

Església romànica mig tapada actualment per altres construccions.

La planta és de creu llatina amb una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Hi ha tot de capelles laterals datades al s. XVIII.

La volta s'aguanta amb pilars massissos. L'absis és de perfil circular, sense decoració exterior, únicament hi ha una obertura central de doble esqueixada decorada amb un arc de mig punt suportades per dues columnes de petites dimensions.

El parament és de carreus de pedra ben escairats, de mida mitja, disposats en fileres i units amb morter.

Al mur de ponent s'alça un campanar d'espadanya de dues obertures; en aquest mateix mur s'hi adossà posteriorment la rectoria.

La coberta és a dues aigües feta de teula àrab.

Els capitells procedeixen de la porta de l'església romànica de Sant Pau de Casserres. Atesa la seva mala qualitat de la pedra i el desgast dels anys, els element que s'hi representen semblen correspondre a les quatre figures del Tetramorf, dues a cadascun d'aquests capitells. A sobre dels capitells es conserva una urna, també molt malmesa.

Al mur dret de la nau hi ha les restes d'una pintura mural romànica representant el dimoni.

Notícies històriques

La primera església de St. Pau fou consagrada al gener de 907 pel bisbe Nantigis de la seu d'Urgell. L'acta de consagració específica que l'església fou iniciada pel comte Guifré el Pelós i que és acabada pel seu fill, Miró el Jove.

Les primeres notícies sobre St. Pau del Castell de Casserres daten del darrer quart del s. IX i desapareixen fins ben entrada la baixa edat mitjana.

Al s. XII els monjos de St. Sadurní de Tavèrnoles fundaren un priorat al lloc de St. Pere de Casserres, dins de l'actual parròquia de St. Pau, funcionà durant els s. XII i XIII per desaparèixer després.

L'any 1069 Guifré i la seva muller Vacharius donaren a St. Maria de Serrateix un alou situat al mas Tiurana de la parròquia de St. Pau. L'any 1098 l'església de St. Pau estava sota la protecció de Berenguer Echardi per concessió del comte de Cerdanya.

A partir del s. XV el lloc fou possessió de la família d'Alemany de Tord, senyor de St. Joan Montdarn, domiciliat a la parròquia de St. Pau de Casserres. El monestir de St. Pere de Portella tenia possessions a la parròquia de St. Pau. Al s. XV esdevingué priorat de monjos agustins tenint propietat dels masos Puig, Fàbrega i d'altres, fins a les hores de Sta. Maria de l'antiguitat.

Al construir-se l'any 1600 l'església parroquial, la mare de déu dels àngels de Casserres, l'antic priorat passà a ésser convent de caputxins i, finalment, seminari del bisbat de Solsona.

Els capitells, després de la restauració efectuada pel servei de Conservació del Patrimoni de la Diputació de Barcelona l'any 1979, foren substituïts per unes còpies que ocuparen el seu lloc.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines: