Església de Sant Julià de Ceuró – Castellar de la Ribera / Solsonès

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Castellar de la Ribera, una de les quatre entitats de població del municipi del mateix nom, a la comarca del Solsonès (Lleida).

L'Església de Sant Julià de Ceuró està al mateix recinte que el  Castell de Ceuró.

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.  

Altres noms:

Accés – Visitada el 05/05/2017:

El punt d’inici és un lloc (0) situat a 42 01 23.4 01 22 10.0, entre els PK nº 89 / 90, de la carretera C-26, (Bassella / Castellar de la Ribera / Solsona), a tocar de les instal·lacions d’una empresa de tractament d'àrids (una “gravera” ), on prenem una sortida indicada: Ceuró.

A dia d’avui, al mapa de Google aquest camí s’identifica com a Camí de les Grioles.

Camí perfectament transitable. Asfaltat fins el cementiri.

(1) - Localització: N 42 01 10.4 E 01 22 25.7 - Altitud: 619 m.


M A P A del recorregut


  • Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Abril 2017):

“ Descripció

Al cim d'un promontori s'alça l'església de Sant Julià de Ceuró acompanyada d'una gran casa i de la rectoria.

És un edifici de nau rectangular molt llarga, capçada a llevant per un absis semicircular.

Exteriorment la decoració de l'absis i dels murs laterals ha estat resolta amb un fris d'arcuacions entre lesenes que s'ha perdut en part al mur de migdia per l'afegit d'un cos rectangular adossat.

 La finestra central de l'absis és de doble esqueixada i coberta amb un arc de mig punt adovellat.

 L'any 1905 un llamp va destruir la façana de ponent de l'edifici per on hi ha l'accés per un portal adovellat.

 L'interior de l'església va ser molt modificat quan fou realçada la nau i hom suplí la volta original amb una coberta de llunetes i creueria.

 El campanar d'espadanya situat a ponent és de dues obertures. El parament és de pedres escairades col·locades en fileres irregulars però uniformes.

Notícies històriques

El topònim "Ceuró" ha sofert moltes variacions, nou en concret. Sembla que es tractava d'un lloc d'orons.

Sant Julià és un dels patrons més antics. L'any 1061 ja se'ns constata el nom, però l'església encastellada d'aquest lloc ja existia a l'època preromànica.

 El seu terme és molt gran.

 L'any 1640 Josep Fretó hi va pintar dos retaules. Actualment, un està al Museu Diocesà i l'altre al santuari de Sa Vila, on va ser traslladat l'any 1880. Aquest, ja no es conserva perquè va ser destruït per la guerra.”


  • Altres: Panoràmiques des de l’església


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.


  • Necròpolis de Ceuró - Tot i que no está precisament "a la vora", deixem constància aquí de la presència d'aquesta necròpolis. 

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: