Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders / Moianès

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders

Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders

Sota aquesta espessa capa de vegetació, hi ha les restes de l'església.
Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders

Aquí veiem plantes enfiladisses agafades a les parets. No sabem qui aguanta a qui ...
Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders
Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders
Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders
Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders
Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders
Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders
Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders
Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders
Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders
Església de Sant Andreu de Bellveí – Calders

I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Calders, vila en cap del municipi del mateix nom, a la comarca del Moianès - (Barcelona).

Època:  Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat). La troballa de material d'època romana, fa suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret.

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Pura ruïna. Les pedres supervivents estan pràcticament tapiades per la feréstec vegetació que regna en aquest lloc, fent força difícil la identificació de l'edificació de l'església, de la / o les construccions que l'acompanyen, una casa i un molí segons unes fonts, la rectoria, segons altres.

Altres noms: Sant Andreu de Calders - (Wikipedia).

Accés - Visitada el  15/02/2014:

La situació d'aquestes restes en un bell paratge, a la vora de la riera de Calders, ha convertit la descoberta en una bonica passejada.

Als peus de les restes de l'església, una resclosa vessa l'aigua, que llisca per la paret en petits fils de plata. Aquí i ara, hi regne el silenci, i en aquesta hora quieta de la tarda, les sensacions són de repòs total, de calma quasi màgica ...

Llàstima que el temps no ha acompanyat gaire. Uns núvols esmunyedissos, ara apareixent, ara desapareixent, juntament amb la llum de darrera hora del dia, no han facilitat precisament la presa de fotografies. Què hi farem ...


Contrastos

Al mateix paratge, el Riu o Riera de Calders

Estiu 2011 - Mati / Febrer 2014 – Tarda


Detall itinerari



Hem iniciat el recorregut en una zona de Calders que al mapa de Google apareix denominada com “La Guàrdia”. A la confluència (0) dels carrers Turó de l'Home i carrer Puig Rodors, hi ha una rotonda (N 41 46 52.60 E 01 58 58) - (Situada entre els PK 16-15) que en aquest lloc organitza el tràfic de la carretera N-141-c (Calders – Navarcles). Una de les sortides està indicada per anar al Molí del Castell. Per aquí continuarem.

Ens trobarem llavors circulant una estona per una estreta carretera, en paral·lel a la citada N-141-c, fins arribar a una zona on al davant (1) hi ha un mirador, on girem a la dreta (41 46 56.10 01 59 08.30).

Trobem una desviació a 41 46 50.70 01 59 06.30. (2) Continuem per l'esquerra, seguint altra vegada la indicació d'un altre cartell que indica Molí del castell. De seguida ve una altra desviació (41 46 49.80 01 59 07.50), on també continuem per (3) l'esquerra, seguint les indicacions d'un cartell que diu Camí de les Hectàrees.

Durant alguna part d'aquest recorregut, veiem a la nostra esquerra la imatge encimbellada del Castell de Calders. Seguim baixant.

Aviat trobarem (4) una corba molt pronunciada, girem a la dreta (41 46 37.6 01 59 24.60).

A 41 46 31.60 01 59 24.50 abandonem l'asfalt (5) i a partir d'ara ja circularem per camins de terra, de moment, transitables, llevat d'algun bony que trobarem de tant en tant, que junt amb l'estretor del camí en alguns llocs de la resta de l'itinerari, fan necessari circular amb un vehicle 4x4.

Donem ara com a punt de referència, que passem pel costat d'una arcada de totxos: 41 46 30 01 59 29.

Desviació – 41 46 30 01 59 32. Hi ha un cartell que entre altres, indica per anar a la Casa Gran de Bellveí. Cap aquí continuarem (6) , per la dreta.

Referència: A 41 46 28 01 59 31, deixem a la nostra dreta una bona extensió de terreny conreat.

Superat el terreny conreat, veiem un cartell (41 46 20 01 59 25): Font de l'esquerda. Ja hem arribat al llit de la riera de Calders. Avui dia no hi passa gaire aigua, però la que hi baixa, ens mullaria sobradament els peus.

Sense creuar-la, seguirem circulant per la continuació del camí de terra per on hem arribat fins aquí, en direcció a un rocam proper, que s'inicia a (7) 41 46 17 01 59 19. La travessia d'aquest paratge té una mica de morbo. De lluny semblava impossible la circulació per aquest tram del  camí. Ara, llevat de que el vehicle pateix una petita inclinació, no presenta cap més dificultat.

A l'altra banda del roquerar (41 46 13 01 59 22), veiem la continuació natural del camí. Una pujada (8) en forma d'esquena d'ase, posa a prova el nostre 4x4. Superem la prova.

Ens troben llavors sobre una planura erma. Continuem uns metres més endavant, on pràcticament ja acaba el camí, aparquem (9) el vehicle (41 46 10 01 59 21).

Uns metres més endavant, en baixada hi ha un fonedís corriol, i on hi ha una placa informativa, que ens confirma que hem arribat al nostre destí: Sant Andreu.

Les restes de l’església, ben mimetitzades amb la vegetació que l'envolta, estan a pocs metres d'aquesta senyal.

Localització: N 41 46 07.867 E 01 59 24.061 – Altitud: 381 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Febrer 2014):

“ Descripció

Antiga església parroquial, situada prop el riu Calders, a la qual sols resten les parets laterals del seu primitiu estil romànic, conservant-se, sobretot, la del sector nord i els absis central i laterals que es troben a l'est, mancant-li tota la coberta.

 L'interior és ple de runa; s'insinua l'escala de pujar al cor. La forma dels absis és trapezoïdal. Als absis és on es troben els carreus millor treballats i escairats. La resta és pedra amb argamassa.

 La façana de ponent, que és on hi havia la porta d'entrada, és inexistent. Considerada com a romànica, son pocs els elements que permeten catalogar-la com a tal, donat el seu estat ruïnós.

Notícies històriques

La primera notícia que en tenim és la del testament de Guillem de Ramon de Calders, del 1107, que al deixar els seus bens, reparteix la meitat dels mateixos entre Sant Pere de Vic, Sant Benet de Bages, i Sant Andreu de Calders.

Des del s.XV fou sufragània de l'església parroquial de Calders i ho va ser fins l'any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi la missa. Segons Visites Pastorals es sap que hi havia l'altar de Sant Isidre i el de Santa Maria Sassala, a més de l'altar Major.

 Al costat, i al cantó nord, hi tenia el cementiri. Al cantó de ponent, a pocs metres de l'església, s'hi va construir una casa i molí, avui també enrunats.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Febrer 2014):

“ Descripció

Conjunt d'església i rectoria.

 L'edifici romànic original es troba actualment molt desdibuixat. Possiblement només en resta algun fragment de mur, avui tapat per l'arrebossat.

 L'edifici actual s'erigí posteriorment. L'església és a la part de llevant i es troba molt enrunada. Queden les parets laterals i l'absis (de forma trapezial), amb dos absis laterals.

L'absis és fet amb aparell de millor qualitat (filades de carreus de forma més o menys quadrada), mentre que la resta de murs són de reble lligat amb argamassa.

 L'entrada a ponent és inexistent. La rectoria estava adossada a l'església per la banda de ponent. És un cos amb dues cambres cobertes amb volta. Una de més alta en forma de torre. L'edifici havia funcionat com a molí.

Observacions: - Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i dollium entre el material de reble dels murs de l'església. Concretament, a la part de ponent dels dos murs laterals. - Al costat de l'església, al cantó nord, hi havia el cementiri, del qual no se'n veuen rastres.

Història

Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església.

Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la.

 La primera notícia documental referida a l'església és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105.

El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada.

 Des del segle XV fou sufragania de l'església parroquial de Calders. Ho va ser fins l'any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi la missa. Hi ha notícies documentals d'un altar dedicat a Sant Isidre i un altre a santa Maria Sassala, a més de l'altar major”


  • Finalment, de la pàgina web de Wikipedia, ens complau extreure el següent text (Març 2014):

 “ Sant Andreu de Calders és l'antiga església sufragània del veïnat de masies disperses de Sant Andreu de Calders, del terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès, tot i que administrativament unit a la del Bages.

Del conjunt antic de masies que formaven aquesta unitat parroquial, actualment només queden dempeus el Molí del Castell, Malniu, Comelles, la Casa Gran de Bellveí, Bellveí, que fou transformada en una petita colònia industrial i la masia de Sant Andreu, al costat de ponent de l'antiga església de Sant Andreu.

L'església està documentada des del segle XII (1105 i 1195), quan apareix en dos testaments dels senyors de Calders. El 1685 consta com a sufragània de Sant Vicenç de Calders. Correspon a aquella època la remodelació que desdibuixà el seu caràcter romànic.

L'església en ruïnes, majoritàriament barroca, sembla estar bastida damunt dels fonaments de la primitiva, a causa de l'orientació que presenta. Una part dels murs conservats, a més, mostra, entre l'arrebossat, aparell d'època romànica.” 


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: