F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Sabadell, ciutat i municipi del mateix nom, que juntament amb la veïna ciutat de Terrassa, comparteixen la capitalitat de la comarca del Vallès Occidental (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Aparenta un bon estat. No és accessible lliurament. Al costat hi ha la masia de Can Pagès Vell.
Altres noms:
Accés - Visitada el 31/05/2015:
Hem iniciat la descoberta en un lloc de les afores de Sabadell (NE) situat a 41 33 51.7 02 06 23.0, circulant per una baixada que al mapa de Google identifiquem com a Camí del Molí de l'Amat. Aquí hi hem vist un cartell que a més, indicava en direcció al Parc Fluvial del Ripoll.
Seguidament hem travessat el riu Ripoll per un pont (41 33 56.4 02 06 33.3), deixem a l'esquerra una nau industrial i a la dreta una zona que creiem que és el Parc Fluvial indicat anteriorment, dotada d'uns quants incipients arbres, taules i bancs de fusta, i continuem recte pel camí que a Google Maps identifiquem com a carrer Horta d'Arraona.
Aviat ens trobarem circulant per un camí de terra. Aquí hauríem de tenir en compte les següents consideracions:
- És un camí estretet (1), a la primera part del següent recorregut, sols hi cap un vehicle, i a dia d'avui, el terra no està en gaires bones condicions. Com en altres ocasions diem, l'eventual trobada de cara, amb un altre cotxe pot ser problemàtica, doncs si ja és difícil en aquest camins maniobrar, encara es complica més l'acció, si el terra està bonyegut. Recomanaríem circular-hi amb un 4x4 ...
- Essent avui dissabte, l'afluència de ciclistes circulant per aquest camins és notable. Cal estar molt atents a les sobtades aparicions d'aquest esforçats esportistes.
Quan arribem a un lloc situat a 41 34' 12.5 02 06 33.5, trobarem una desviació a mà esquerra per on ens cal continuar (2).
Circularem encara uns quants metres més també per un camí estretet, però ben aviat s'eixamplarà. Durant una bona estona circularem envoltats per extenses terres de conreu a banda i banda del camí.
Finalment, a 41 34 48.2 02 06 07.2 trobem la darrera desviació, i continuem per la dreta fins arribar a tocar d'un cercat de fusta, on al fons veiem l'ermita que busquem, frec a frec amb la masia de Can Pagès Vell. Còmode aparcament en aquest lloc.
Més consideracions, a posteriori
- Durant el recorregut hi ha cartells indicatius, però no a totes les desviacions.
- Com en moltes ocasions, portem el TomTom degudament programat amb les dades del destí escollit. Però no sempre l'endevina. Avui ha estat així. Des d'una mica més endavant del lloc assenyalat a (1), “s'ha perdut”. No disposava de mapes d'aquesta zona del recorregut i ha començat a fer el “tonto”, no pas el “TomTom” ...
- Una vegada a casa, quan preparem la publicació d'aquesta pàgina, i estudiant el recorregut efectuat sobre el mapa de Google, ens n'adonem de que des del punt indicat a (2), si en lloc de girar a mà esquerra haguéssim continuat recte, haguéssim arribat a Togores sense fer tanta volta.
- Que consti que, com sempre diem, als llocs s'hi arriba de varies maneres ... Per altra banda, desconeixem les condicions del terra d'aquesta variant del camí ...
- Són notables els efectes produïts per unes importants ventades que fa poc temps van afectar sensiblement aquestes contrades.
Com a mostra, vegi's ...
Com assegura la dita popular, al mon hi ha gegants amb peus de fang ...
Localització: N 41 34 35.8 E 02 06 36.0 – Altitud: 234 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2015):
“ Descripció
Conjunt format per l'Ermita de Togores i la masia de Can Pagès Vell.
L'ermita té l'absis vuitavat, que dóna a migdia i a la paret de llevant, amb aparell de pedra, s'hi veuen dues voltes de formigó encanyissat. La gran té un gruix de 1'10metres i un diàmetre de 2'25m, que ara fa l'ofici d'arc botant, unint la capella, per la banda ponent amb la masia.
L'arc més petit uneix la capella amb la masia per ran de pou i té un gruix de 1'35m i una volta d'uns 2m.
La masia és de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants que donen aigües a les façanes laterals.
Notícies històriques
Possiblement, segons Miquel Carreras, l'ermita de Togores hagi estat bastida damunt les restes d'una vella construcció romana.
Les primeres dates documentals però ens remeten a 1323. En els segles XII i XIII s'hi venerava la Mare de Déu de Togores, advocada per a sortir indemne dels fets d'armes i per a la pluja.
Durant els segles XIV i XV Togores fou estatge de monges, depenent del monestir de Sant Llorenç de Munt. Un cop desaparegudes les monges, alguns abats de la Mola habitaren aquesta casa.
Togores va pertànyer al Terme Municipal de Terrassa fins aquest segle.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
