Ermita de Santa Margarida de Peranera – El Pont de Suert / Alta Ribagorça

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Peranera, antic poble de la comarca de l'Alta Ribagorça, habitat ocasionalment a l'estiu, i que pertany al terme municipal del Pont de Suert (Lleida).

Època: Segle XI – Romànic - Generalitat de Catalunya).

Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Ho desconeixem.

Altres noms:

Accés - Visitada el 22/09/2012:

D’entrada cal dir que no hem arribat a l'ermita. Així doncs el present itinerari es limita a donar informació d’un intent d'aproximació a aquesta edificació:

L'itinerari inicial coincideix amb el que també ens portaria al castell d’Erillcastell, i és el següent:

Abandonem la localitat del Pont de Suert en sentit sud, circulant per la carretera N-230. Ben aviat trobarem una desviació a mà esquerra (42 2404.4700 44 32.87) per on continuarem i llavors ens trobarem circulant per la carretera N-260 en sentit La Pobla de Segur.

Deixarem aquest vial quan trobem una desviació a mà esquerra (42 23 37 00 47 08), entre els PK 342-341, indicada per dirigir-nos a Malpàs. Ens trobarem llavors circulant per la carretera LV-5212, des del km. 0 d'aquest vial.

Entre els PK 2-3 d’aquesta ruta apareixerà una desviació (42 24 32.01 00 47 52.36 ) amb indicacions: a l'esquerra, Malpàs. Recte, Castellar, Erta, Sas. Continuem recte.

Aviat veurem a l'esquerra de la carretera un alt munt de detritus, producte d’una antiga explotació minera, avui dia en desús, que identificarem fàcilment pel seu color fosc.

Uns metres més endavant, després de deixar enrere, a la nostra esquerra, les restes d'algunes construccions de l'antiga mina (Mines de Malpàs), trobarem l’inici d’una pista de muntanya ( 42 24 52.55 00 48 17.05), sense cap indicació, per on ens endinsarem.

Fins aquí hem rodat sobre asfalt, per unes carreteres estretes, però perfectament transitables. A partir d’ara ja serà imprescindible fer-ho amb un vehicle tot terreny, especialment al final de l’itinerari.

Al cap d'uns 4,8 km. aproximadament, des de l’inici del camí de terra, havent deixat enrere, fa poc, dues edificacions (granges), protegides per un grapat de gossos cridaners i amb cara de pocs amics, trobarem una desviació a l'esquerra, sense cap indicació, per la que cal continuar per arribar al castell d’Erillcastell (42 25 46.25 00 48 25.25). Per fer-ho obriríem una tanca de ferro que ens barra el pas i que respectuosament, tornaríem a tancar després.

 

Com que aquest no és ara el nostre desig, continuem la descripció per anar a Sta. Margarida. L'ermita és visible en alguns moments del recorregut.

Seguim per la mateixa pista per on hem arribat fins aquí. Com en tots aquest vials que discorren per l'alta muntanya, l'inconvenient més gran que presenten és el de la possibilitat de topar-se amb un altre vehicle.

Així ha estat el cas en el dia d'avui: ens hauríem trobat de cara amb un 4x4 amb un remolc carregat de bens i un altre 4x4 al darrere seu. Imagineu-vos qui hauria d'haver reculat. Afortunadament hem detectat amb antelació que baixaven i ens hem pogut apartar abans en una corba. Fer marxa endarrere, en baixada, en un terreny ben bonyegut, estret, no és tasca senzilla. Cal comptar sempre amb aquesta ingrata possibilitat.

Més tard hem trobat un ramat de bens, que ordenadament, envoltant el nostre cotxe, ens han deixat enrere.

Bé, tot seguit hem continuat sense més incidències, això si, lluitant contra el mal estat del terra, fins arribar a un lloc on hi ha uns prats, amb unes tanques de ferro, per encabir-hi bestiar.

Les instruccions que ens han donat gent del país, han estat que continuéssim encara una mica més endavant,  i just quan la carretera es fon amb una altra zona de pastures, ja a peu, ens dirigíssim cap a l'esquerra i avall en direcció a l'ermita que ja és identificable a la llunyania. Sembla ser que hi deu haver-hi un camí, per arribar-hi, que nosaltres no hem sabut trobar.

Localització: Coordenades extretes directament de Google Maps:

N 42 26 33.6 E 00 49 24.4 – Altitud: 1547 m.

Altres: De la pàgina web Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació (Setembre 2012):

“ Descripció

Es tracta d'un petit edifici molt modificat.

Té una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat.

Un arc presbiteral connecta amb l'absis de planta semicircular allargassada.

Aquesta presenta una finestra d'una sola esqueixada.

El mur de tramuntana descansa sobre la roca, el de migjorn té una gran alçada a causa del desnivell.

A ponent trobem la porta d'entrada d'arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca, al damunt hi ha una finestra parabòlica amb una petita campana.

La volta de la nau presenta un parament més regular i acurat que la resta de l'edifici.

Al mur nord s'hi han trobat restes de sepultures.

Aquest edifici per les seves característiques es podria datar al S.XI, però amb importants remodelacions fetes al S. XII i posteriors, les quals afectaren la capçalera, la volta, el reforçament dels murs perimetrals i la modificació de les obertures.

Notícies històriques

No es tenen notícies documentals d'època medieval d'aquesta capella.

Apareixen referències a partir dels temps moderns.”


*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.*


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:



Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alta Ribagorça : Veure en un mapa més gran.