Ermita de Sant Amanç – Anglès / Selva

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys d’Anglès, vila i municipi de la comarca de la Selva (Girona).

Època:  Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Avui en dia presenta un bon estat. En ple procés de restauració, suposem, doncs encara hi ha escampats pels voltants, materials d'obra i una tanca de protecció de plàstic que delimita una petita zona de terreny. L’interior també presenta un aspecte una mica desmantellat. No és accessible lliurament.

Contrasta l'estat actual amb el que es veu a Patrimoni.gencat, en una fotografia de l'any 2005  i en el que s'explica a Pat.mapa, del que en aquest cas, no en coneixem la data.

En aquesta darrera pàgina, s'exhorta a la necessitat de portar a terme accions urgents  per parar el deteriorament i consolidar aquesta edificació. Afortunadament, aquesta vegada, les veus d'auxili han estat oportunament escoltades i aquestes raonables reivindicacions, han estat degudament ateses...

Altres noms:

Accés - Visitada el  13/12/2013:

Procedents de la localitat d’Anglès, i circulant per la carretera C-63, en sentit sud (Santa Coloma de Farners), hem d'arribar a un punt situat a 41 55 59.02 02 38 40.98, entre els PK 36-37, on trobarem una sortida de la carretera, a la dreta, ben indicada per anar a Sant Amanç, cap a on ens dirigirem, transitant a partir d'ara, per un camí de terra.

Hi ha alguna part d'aquest proper recorregut, que a dia d’avui no està en gaire bon estat. Perfecte si hi anem amb un 4x4. També podem (?) continuar amb un turisme, circulant-hi amb precaució, o potser, millor encara, seguir a peu, doncs l’ermita està força a la vora.

Trobarem una bifurcació en un lloc on hi ha un indicador per anar a Cal Soldat. Continuarem per la dreta. El camí de l'esquerra, està en molt males condicions (*).

Al cap d'un recorregut aproximat d'uns 900 metres, indicat per un parell de petits cartells de color verd, de senderisme, arribarem a un lloc, on la pista encara continua, però on veurem a mà dreta, una estaca senyalant l'inici d'un petit sender

(indicat pel darrer cartell, aquesta vegada situat una mica amagat), que enfilant-se pel marge i dirigint-se al bell mig dels arbres,

en breus moments ens situarà al davant de l’ermita, que si hem estat atents, ja ha estat visible una mica abans, a la dreta.

Hem aparcat al voral del camí.

Remarca:

  • Durant el recorregut sols veurem un parell de cases habitades, que deixarem a la nostra dreta.
  • Compte a la tornada. Trobarem una desviació: a mà esquerra, on hi ha una torre d’una línia elèctrica d’alta tensió. Per aquest lloc hem de continuar, que es per on hi hem pujat. Recte, seguiríem per un camí força boterut, que porta al mateix lloc que l'altre (*), abans indicat, però per un terreny sols apte per un 4x4.

Localització: N 41 55 54.95 E 02 38 17.17 – Altitud: 310 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2013):

“ Descripció

Edifici aïllat de planta baixa format per una nau rectangular i dues dependències annexes a llevant.

 L'estructura està coberta a dues aigües a laterals. A més de les esmentades estructures annexes, existeixen restes d'un aterrassament i de paret baixa per a la contenció i com a antic cementiri de l'ermita. També hi ha restes d'un antic pòrtic i d'altres dependències enrunades a la part de ponent.

 Excepcionalment, l'ermita està orientada cap a nord-oest.

 El material de construcció està format per maçoneria irregular i pedres escairades a les cantonades i obertures. La façana està formada per una porta d'arc rebaixat, per una finestra superior i per un gran campanar d'espadanya de dos ulls de mig punt allargats.

La llinda de la finestra de la façana té restes de forats per a la col·locació d'una antiga reixa de ferro. També es poden veure, als voltants d'aquesta, restes d'una antiga finestra tapada d'arc de mig punt. Els marcs de la finestra actual, rectangular, han estat robats, així com altres grans blocs d'angles, voltes, finestres del conjunt.

 Pel que fa als interiors, està cobert amb una volta de canó apuntada, té un presbiteri elevat, una sagristia, una capella lateral (aquestes últimes conformen els annexos de llevant) i restes de les escales que pujaven a un cor vora l'entrada principal. Al parament interior de ponent hi ha restes de dues fornícules, una més gran que l'altra.

També hi ha restes de decoració pictòrica, blava pels sòcols i vermella per la capçalera, amb simulació de grans blocs pintats a la part alta de la paret del presbiteri.

 La sagristia conserva antigues lleixes per endreçar el material litúrgic i té una finestra petita i emmarcada de pedra treballada en degradació que, a la part exterior, conté una creu i la data de 1769.

I encara n’hi ha una altra finestra amb una data anterior: 1602 - (Nota dels Autors)

 La capella lateral, que també té una finestra exterior similar, està mancada d'alguns dels blocs del marc així com de tots els blocs interiors de l'arcada que hi dóna accés.

Presumiblement durant el segle XVIII es dugué a terme algun tipus d'intervenció o reforma de l'ermita en relació a la sagristia i la capella lateral. La teulada es conserva en molt mal estat. Bona part d'aquesta està plena de vegetació i les goteres són perillosament abundants a tot l'interior. Les esquerdes també són àmpliament presents i l'urgència d'una intervenció de consolidació és gran.

Notícies històriques

Les primeres referències històriques, sota el nom de "Sancti Amancii Anglensis", són del segle XI (1019).

Antigament fou l'església parroquial de Sant Amanç i en depenien les sufragànies de Sant Pere Sestronques, Santa Bàrbara, Sant Martí Sapresa, Sant Miquel de Comarrodona i Sant Miquel de Can Planella.

 La vescomtessa Eleonor, muller de Bernat de Cabrera, a principis del segle XIV, va instituir com a benefici una capella dedicada a Sant Amanç dins l'església de Sant Miquel d'Anglès. A principis del segle XVII s'hi va traslladar l'antic retaule d'altar de Sant Miquel d'Anglès quan allà se'n pagà un de nou. El culte al sant es va perdre durant el segle XVI i l'església, que fou sempre parròquia independent, es mantingué activa fins 1929. Actualment està enrunada i en molt mal estat de conservació, tot i que encara seria possible la seva restauració, ja que el teulat aguanta mínimament.

 Les úniques intervencions fins el moment han estat la neteja de l'entorn i la senyalització de l'ermita i dels camins rurals que hi duen.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Selva : Veure en un mapa més gran.


Segurament trobareu força gratificant fer un petit recorregut pels carrers del casc antic d’Anglès.


Us n'avancem una petita mostra del que hi trobareu: