F O T O S
A N Y 2 0 0 5:
A N Y 2 0 1 1:
I T I N E R A R I 
Situació: A la Seu d'Urgell, ciutat i capital de la comarca de l'Alt Urgell (Lleida).
Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat - Generalitat de Catalunya *).
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bon estat. És l'única catedral íntegrament romànica de Catalunya. Visitable.
Altres noms:
Accés - Visitada el 07/07/2005:
La trobarem a la Seu d'Urgell, a la plaça dels Oms.
Localització: N 42 21 28.3 E 01 27 42.9 – Altitud: 692 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya * ens complau extreure la següent informació (Maig 2020):
Descripció
L'església, d'estil romànic italianitzant, és una imponent fortalesa situada a l'extrem de la població, prop del riu Segre.
Té una planta basilical, de tres naus i un transsepte molt llarg, en el qual s'obren cinc absis.
El central, que té una absidiola buidada a l'interior del mur, és l'únic que sobresurt exteriorment, mentre que els laterals s'inscriuen en el gruix dels murs.
Una elegant galeria recorre la part superior del creuer i l'exterior de l'absis.
A la intersecció del creuer amb la nau principal s'aixeca un cimbori, i a cada extrem del transsepte s'alça una torre-campanar de planta rectangular, que restaren inacabades.
La nau central, d'una gran alçada, és coberta amb volta de canó, i les laterals amb volta d'aresta.
Els pilars que separen les naus són de secció cruciforme.
Hi ha cinc portals, tres a la façana principal de ponent, i els altres dos a tramuntana i a migdia.
Aquests, que són els més decorats, assenyalen ja una transició cap a les fórmules constructives del segle XIII.
La façana, que mostra una clara influència italiana, és flanquejada per dues torres aparentment inacabades i que no depassen l'altura del frontó.
Són de secció quadrada a la base i octogonal al capdamunt.
El frontó és ornamentat amb arcuacions i sanefes, i coronat per un esvelt campanaret.
El claustre, situat a migdia, és format per tres galeries romàniques i una quarta, la de llevant, reedificada el 1603.
Els capitells, esculpits amb motius ornamentals i figuratius, mostren una clara influència rossellonesa.
Notícies històriques
La catedral d'Urgell és el centre d'una important diòcesi pirinenca, que havia estat antigament el bisbat més extens de Catalunya.
L'església actual fou bastida al lloc de dues catedrals anteriors.
La primera, de la qual no resta cap vestigi, hauria estat consagrada pel bisbe Sisebut el 839.
Tot i que l'autenticitat d'aquesta acta de consagració ha estat discutida recentment, hi ha altres documents del mateix període que palesen l'existència d'una església catedral.
La segona fou edificada pel bisbe Ermengol (1010-1035), i consagrada pel seu successor Eribau el 1040.
També desapareguda, se'n desconeix l'estructura.
La catedral actual fou iniciada pel bisbe Ot (1116-22).
Les obres, que s'allargaren durant tot el segle, reberen un impuls decisiu el 1175, amb la contractació del mestre d'obres Ramon Llombard, segurament d'origen italià, que s'encarregà de la construcció de la volta, el cimbori i les torres.
Amb tot, el saqueig de la Seu per les tropes de Ramon Roger de Foix el 1195 (en el context de la crisi albigesa) i la disminució dels recursos econòmics obligaren a aturar les obres, i alguns elements, com els campanars, restaren inacabats.
Modificada per afegits posteriors, la catedral ha anat recuperant al llarg del nostre segle el seu aspecte original.
El 1918 Puig i Cadafalch restaurà l'interior de l'església, tot suprimint-ne l'ornamentació neoclàssica feta amb guix al segle XVIII.
La restauració ha estat completada entre els anys 1955 i 1974.
- Església de Sant Miquel
Església romànica llombarda del segle XI (1035) adossada al claustre de la Catedral de la Seu d'Urgell.
La capella té planat de creu llatina: una nau amb transsepte, capçat per tres absis semicirculars essent major el central, ornamentat amb lesenes i arquets cecs, pics de l'estil llombard.
És la construcció més antiga del conjunt i la única resta de la catedral del segle XI. Antigament dedicada a Sant Pere.
- Capella de la Pietat (Museu Diocesà)
Antiga església situada al lateral occidental del claustre de la Catedral de la Seu d'Urgell.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'una sola nau, actualment ocupada per les dependències del Museu Diocesà.
De la pàgina web de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2012):
“ Catedral de Santa Maria.
La Catedral de Santa Maria construïda el XII, és l’edifici més emblemàtic de la ciutat .
És a més la única catedral romànica que es conserva a Catalunya.
El claustre és adossat a la façana sud del temple.
Té tres galeries romàniques; la quarta és fruit d’una reforma de principis del segle XII.
Els capitells estan decorats amb una gran varietat de motius, des dels vegetals fins a les representacions de monstres.”
De la pàgina web Ara Lleida, ens complau extreure la següent informació (Agost 2012):
" Catedral de la Seu d'Urgell - La Seu d´Urgell
Tot el conjunt antic de la Seu és un autèntic monument, però sobresurt i cal destacar la meravellosa i bellíssima catedral de Santa Maria.
La catedral actual, d'estil romànic llombard, data del segle XII.
Al començament del segle XII la catedral de Sant Ermengol es trobava en estat ruïnós.
El bisbe Sant Ot fou el provident animador d'una nova construcció.
De totes maneres, l'impuls definitiu arribà l'any 1175, moment en què el Capítol i el bisbe Arnau de Preixens decidiren contractar un cert Ramon Lambard per tal que la completés i enllestís en l'estil romànic italianitzant que la caracteritza (sembla que el dit Lambard era italià).
Així, aquesta catedral rebrà formes de clara influència italiana, en contrast amb la tendència del moment, totalment influenciada per les escoles romàniques del migdia francès.
Tots els investigadors que han estudiat la catedral de la Seu d'Urgell coincideixen a afirmar les estretes relacions de la seva arquitectura amb els models italians del segle XII.
El claustre (segle XIII) és situat al costat meridional del temple; tres costats són originals i el de llevant fou substituït l'any 1603.
Dintre de la catedral de la Seu d'Urgell trobem una talla policromada de la Mare de Déu amb el Nen a la falda.
Data del segle XIII, encara que notablement refeta el 1922.
Li diuen Santa Maria d'Urgell, la Magna Parens o Magna Domina Urgellitana. També fou anomenada Mare de Déu d'Andorra.
És d'obligada visita el Museu Diocesà de la Seu d'Urgell, que aplega pintures, escultures i orfebreria provinents de les parròquies de la diòcesi i del tresor de la Catedral, i que esdevé valuosíssim testimoni de la història de l'Alt Urgell i del Pirineu.
Font : Joan Bellmunt i Figueras."
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme:
La Seu d'Urgell és la porta d’entrada a ANDORRA pel costat espanyol. Heus aquí unes pàgines de referència:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Urgell : Veure en un mapa més gran.
A L T R E S
La Seu d'Urgell - medieval:
Portal Vell d'Andorra - segle XIII.
La Seu d'Urgell - Olímpica:
La Seu d'Urgell - Paisatges:
Vista de la cara sud de la Serralada del Cadí, des de la Seu d'Urgell.
