« »

Catedral de Sant Pere – Vic / Osona

F O T O S


Catedral:

Claustre:

Cripta:

Museu:

I T I N E R A R I


Situació: A Vic, capital de la comarca d’Osona (Barcelona).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN

Estat: Bon estat. De fet, arquitectònicament presenta una barreja d’estils, des del romànic al neoclàssic. Visitable.

Altres noms: Catedral de Vic.

Accés - Visitada el 14/06/2008:

Al centre del recinte històric de la ciutat.

Localització: N 41 55 41.57 E 02 15 18.48 – Altitud: 483 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2012):

“ Descripció

L'edificació actual és la tercera que s'ha sobreposat en el mateix solar.

 És bàsicament una edificació neoclàssica, que guarda el campanar i la cripta romànics, el claustre gòtic, i la capella barroca de Sant Bernat Calbó i la seva reixa, i un sector d'edificació del segle XVII a la part nord de l'edifici.

La catedral és un edifici ampli, dividit en tres naus de la mateixa alçada per pilars quadrats. És cobert amb voltes semiesfèriques i acabat amb un absis poligonal amb el presbiteri avançat, que deixa un ample passadís o deambulatori rere seu. Les naus laterals tenen sis capelles per banda, agrupades de dues en dues sota cada tramada de volta. La seva façana és freda i severa, i és una de les menys reeixides d'un neoclassicisme excessivament acadèmic. L'interior fou decorat en dues ocasions pel pintor Josep Maria Sert: la primera decoració, enllestida el 1930, fou destruïda el 1936, i la segona, executada totalment menys en les voltes, fou acabada després de la mort del pintor (1945), d'acord amb els seus esbossos. Els seus tons ocres i daurats, emmarcats per cortinatges vermells, donen un escalf especial a la fredor de les línies arquitectòniques.

El campanar és una torre de set pisos i 40 m d'alçada, i una de les obres més genuïnes del romànic llombard català.

 De la primera seu resta també la cripta, construïda sota el presbiteri. Cegada el 1782 arran de la construcció del nou temple, i reoberta el 1943, consta de tres naus sostingudes per columnes amb uns capitells de tipus califal (s. X) reaprofitats. Les seves voltes de paredat són modernes, perquè les antigues havien estat destruïdes el 1872.

El claustre, gòtic, fou construït a partir del 1318 sobre un claustre anterior, romànic. L'element més característic n'és el pis superior, compost de grans finestrals amb claraboies calades en pedra, suportades per tres fines columnes. Els capitells i les impostes són decorats amb escenes figuratives. Aquest claustre fou desmuntat en ampliar-se la catedral, i muntat de nou a partir del 1802 amb un traçat més reduït. Els quatre arcs sobrants foren muntats a manera de galeria en l'ala meridional, que mira al riu. A la part superior s'hi va fer un pis destinat a biblioteca i arxiu.

 La catedral romànica, el transsepte de la qual ja havia estat modificat entre 1401 i 1430, fou ampliada a principis del segle XVII amb l'edificació de la capella de Sant Bernat, situada a tocar el campanar. L'ampliació continuà amb l'obertura de capelles laterals a tot el sector nord de la nau, sota la direcció de l'arquitecte Jaume Vendrell.

De la destrucció del 1936 se'n salvà l'antic retaule major, gòtic, dedicat a sant Pere i santa Maria, esculpit per Pere Oller (c. 1420) en alabastre i policromat. Ara es guarda al fons del deambulatori. També es conserven l'urna barroca d'argent repussat de Sant Bernat Calbó, obra de Joan Matons (1728), el monument funerari del bisbe Torres i Bages, i algunes talles i pintures barroques.

Al centre del claustre hi ha un monument a Jaume Balmes (1865). Conjunt escultòric de la Sala capitular La volta principal de la Sala capitular és sostinguda per quatre trompes, una a cada angle. Els arcs que formen les trompes descarreguen en mènsules i els nervis que sostenen la trompa arranquen d'una clau de volta i descarreguen en les mateixes mènsules que els arcs. Tant les claus de volta com les mènsules estan esculpides. A les claus de volta hi ha representats els evangelistes (tetramorfs) i les mènsules presenten una iconografia més variada; flors, monstres, caps i fulles.

Notícies històriques

La diòcesi d'Osona, documentada des de l'any 516, devia tenir la seva seu prop del temple romà, al solar de l'actual església de la Pietat. Després de la conquesta cristiana, entre el 879 i el 888, s'erigí una nova catedral al raval o "vicus Ausonae", que és la que va fixar l'emplaçament de les dues construccions posteriors. La segona catedral fou començada a construir entorn del 1003 pel bisbe i abat Oliba, i fou consagrada el 1038. En resta el campanar, acabat de construir pels volts del 1064, i la cripta. El claustre gòtic fou començat a construir a partir del 1318, i la seva construcció s'allargà fins a finals del segle XV. Hi intervingueren els mestres Ramon Despuig (1318-33), Bartomeu Ladernosa (1337-50) i Antoni Valls (1388-1400).

 L'edifici actual fou projectat per l'arquitecte Josep Moretó i Codina. Fou iniciat el 1781 i consagrat el 1803. La seva construcció comportà l'aterrament de l'església de Santa Maria de la Rodona, de planta circular, situada a l'actual plaça de la seu. El 1806 el mateix Moretó bastí la capella de la Rodona dins l'àmbit del claustre, en record de l'antiga construcció. La decoració escultòrica de la Sala capitular, està localitzada a les obertures (finestrals i portalada), les claus de volta i les mènsules. El conjunt és molt homogeni, i es relaciona, tant iconogràficament com tècnicament, amb la decoració escultòrica del claustre. Segurament, amb les reformes de 1803, en adaptar la sala capitular a la nova catedral, es produïren canvis que també degueren afectar al conjunt escultòric, tot i així, no hi ha constància documental.”

  • De la pàgina web Vic turisme, ens complau extreure els següents fragment d’informació Octubre (2012):

“ Passejar-se pel centre històric de Vic és passejar-se pel passat i la història del nostre país. Una ruta senyalitzada permet fixar-se en trenta-dos edificis, tots d'interès històric, arquitectònic o artístic, entre els quals destaquen el Temple Romà del s. II; les muralles del s. XIV; la catedral, on conflueixen el romànic, el gòtic, el barroc i el neoclàssic; la plaça del Mercadal i la casa de la ciutat...

Un cop immers en aquest recorregut, el visitant pot accedir als museus i galeries d'art de la ciutat. El Museu Episcopal de Vic n'és el principal exponent, amb una de les millors col·leccions d'art romànic i gòtic d'Europa. Cal esmentar l'exposició pictòrica permanent de les pintures de Josep Maria Sert , distribuïdes en diferents espais de la ciutat.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Osona : Veure en un mapa més gran.

A L T R E S


Recull de fotografies de Vic:


« »