Castell del Brull / Osona

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


Vista general, entorn.

I T I N E R A R I 


Situació: Al Brull, poble i municipi del mateix nom (Osona) – Barcelona.

Època: Segle X - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN

Estat: Molt malmès. Molt poques restes. Lliurament accessible. Fàcil aparcament als voltants

Altres noms:

Accés - Visitat el 26/07/2008:

El recorregut per arribar-hi, és exactament el mateix que ens ha portat a l’església de Sant Martí del Brull:

Procedents de Seva i circulant per la carretera BV-5301, arribem al llogaret del Brull i tot seguit ens enfilem per una carretereta, que des del davant de l’església de Sant Marti, i en uns cent metres de recorregut, ens porta a l’aparcament (41 49 01 02 18 13) del davant d’un restaurant.

Trobarem les escasses restes del castell a 10 metres de distància.

Localització: N 41 49 00 E 02 18 16 – Altitud: 854 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2012):

“ Descripció

Situat davant d'un petit turó a ponent de l'església de Sant Martí. En conservem part de l'angle nord-est i un fragment del mur de tramuntana amb restes d'una finestra.

 Segons l'arquitecte Pericas, tenia una planta pentagonal amb reforços cilíndrics als angles, dels quals en resta un. Els materials són la pedra i el calç, amb carreus de pedra calcària tallats regularment i sense polir. Contrasta la part més nova amb carreus de pedra sorrosa vermella millor tallada i amb les juntes de calç enfonsades. Sembla ser que té almenys dues fases constructives, possiblement dels segles XII i XIII.

Notícies històriques

Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si bé inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona.

 La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415. I la menor era dels Desbrull, que residien al castell.

El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.

El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres. Actualment es troba en ruïnes, consolidades i enjardinades, perfectament visitables.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Osona : Veure en un mapa més gran.