Castell de Vila-Seca / Tarragonès

Valoració: 3 vots.
espereu…

F O T O S


És força difícil obtenir fotografies d'aquesta edificació, donat que el tancat que l'envolta ho impedeix.

I T I N E R A R I 


Situació: A Vila-Seca, vila i municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona).

Època: Documentat el segle XV - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. L’edifici actual és fruit d’una reconstrucció feta a principis del segle XVIII, per l'holandès Joan Kies Helmut, tret de la torre mestre adjacent. Fou remodelat de nou l’any 1900.

Altres noms: Castell de Vila-seca de Solcina - (Patrimoni.Gencat) / Castell de Solcina (Patrimoni.Gencat) - Castell dels comtes de Sicart.

Accés - Visitat el 15/01/2009:

Al carrer del Celler, al final de l’avinguda de Montserrat. A tocar de l’estació de tren de Vila-Seca, dins d'un extens terreny clos.

No hem pogut entrar al recinte on està edificat. Segons consulta telefònica feta el dia següent a l’Ajuntament de Vila-Seca, el castell és ara propietat de l’Ajuntament, que està procedint a restaurar-lo, i en el seu moment s’obrirà al públic.

  • Novetats: A finals de gener del 2013, hem consultat a l’Oficina de turisme de Vila-seca si l’edificació és visitable, i ens han contestat:

“De moment el  Castell de Vila-seca no es pot visitar,  puntualment l’Ajuntament  organitza algun esdeveniments als jardins, però l’edifici resta tancat.”

Localització: N 41 06 53 E 01 08 51 – Altitud: 46 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2013):

“ Descripció

Reconstruït a principis del segle XVIII, per l'holandès Joan Kies Helmut, tret de la Torre Mestre adjacent, fou remodelat de nou el 1900.

És un edifici neomedievalista, exòtic al país. El castell de Solcina fou construït a les darreries del segle XIX en el lloc ocupat per una antiga masia del segle XVI.

 És una construcció rectangular, de planta i dos pisos. La planta baixa incorpora les cotxeres i dependències per als estris de llaurar. Aquesta planta presenta una escala central que comunica amb el pis noble i que està situada en el vestíbul.

 El primer pis és la zona noble de la casa i la part superior presenta una filera de finestres a mode de llotja.

 També cal destacar els petits torricons d'influència nòrdica característics de l'arquitectura historicista del segle XIX. El terrat presenta matacà i merlets.

 La torre del castell, és una construcció de carreu sorprenentment poderosa. Fa un perímetre interior de 5'10 per 4'25 metres, amb murs de quasi 2 metres.

 La part més ben conservada és la planta baixa. L'espai és quasi cúbic, es tanca amb una volta lleugerament apuntada de llombarda, el cim de la qual s'enlaira a 6'20 metres del terra enllosat. Hi ha restes d'un portelló a la part superior. Té accés directe per una porta adintellada al nord. La seva obertura va quedar interceptada per un dels pilars que apuntalaven el pont de comunicació amb la casa per la qual cosa, fou lateralment esquinçat per permetre l'entrada. Hi donen llum dues espitlleres a l'est i a l'oest; aquestes s'han convertit en petites finestres neogòtiques.

 El pis principal és una amplia sala, la terrassa s'enlaira més que la construcció primitiva, tot deixant un espai sense servei.

Abans de la transformació, es podien veure les façanes de pedra encoixinada. Com es pot comprendre, aquesta construcció era realment singular, tant per les seves dimensions, com per algunes de les seves característiques.

Notícies històriques

Documentat el 1437. La casa senyorial de Solcina fou construïda al marge de la torre però està comunicada amb ella per un pas elevat. El castell fou venut per l'arquebisbe de Tarragona al cònsol holandès Joan Kies Helmont a principis del segle XVIII i la seva família el va vendre el 1899 a Isidre de Sicart i Torrens, el qual el va transformat sota projecte i direcció de l'arquitecte Enric Fatjó i Torras.”

  • Per complementar la informació anterior, ens complau invitar al lector a visitar una pàgina web de Pat.mapa, on hi ha detalls més precisos d’aquesta edificació.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Dins del terme municipal de Vila-seca, més o menys allunyades les unes de les altres,  hi podem trobar les següents edificacions:

  • Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Tarragonès : Veure en un mapa més gran.