Castell de Siurana – Cornudella de Montsant / Priorat

Valoració: 6 vots.
espereu…

F O T O S


A N Y - 2 0 0 7


 Castell:

Muralla:

Detalls:

Panoràmiques:

El poble de SIURANA:


I T I N E R A R I


Situació: A Siurana, entitat de població del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat) – Tarragona.

Època: Segle X - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Malmès. Visitable.

Fou destruït (1651) per ordre de Felip IV de Castella a la fi de la guerra dels Segadors.

Altres noms:

Accés - Visitat el 16/08/2007:

Poc abans d'arribar a la població hi ha un cartell que, en teoria, limita l'accés dels vehicles, als veïns del poble.

A l'esquerra mateix, hi ha un bon descampat per aparcar (41 15 31 00 56 10).Cal continuar  uns dos-cents metres a peu, fins arribar al poble.

Localització: N 41 15 30.1 E 0 56 07.7 - Altitud: 745 m.

Altres:

  • Supèrbia edificació (Diuen, que tenia 180 x 50 metres). Tot i el seu estat, força malmès (Hi ha senyals de que hi han hagut discretes actuacions de recuperació), està en un entorn meravellós, molt feréstec.

És de destacar la notable presència de l'Església de Santa Maria de Siurana, romànica, segle XII.


De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2018): 

"Descripció

Les restes del castell de Siurana estan situades en un esperó rocallós, dominant tot el territori immediat i protegint l'únic accés natural possible al poble de Siurana.

Les restes cristianes es superposen a les restes d'una fortificació califal

El recinte superior està situat en el punt més alt del promontori, on es va construir una torre de planta rectangular en època islàmica.

Al sud d'aquesta torre hi ha un espai cobert per una volta de carreus i arcs de diafragma de pedra, conegut com la Presó, tot i que és una cisterna del segle XIII; al costat est hi ha diverses restes tancades per murs de maçoneria i carreus.

A l'oest del recinte superior hi ha un espai delimitat al nord per un mur de maçoneria i organitzat interiorment per petites estances, reformat cap al segle XV.

Entre la cisterna o presó i les estructures del costat oriental hi ha una escala de pedra que mena a l'espadat sud, on la llenca de roca seria tancada per un mur amb una porta per barrar el pas.

El recinte inferior és un ampli espai organitzat al voltant d'una gran explanada.

A l'oest se situa el recinte superior, al nord i al sud conjunts d'edificacions -algunes de les situades al nord són medievals d'època feudal, dedicades a l'activitat agrícola i l'habitatge, situades al costat de les restes d'una imponent torre rectangular-, i finalment, a l'est, hi ha una torre i una potent muralla de doble parament bastida amb grans carreus lligats amb morter de calç.

A la part exterior, a l'est hi ha un fossar excavat a la roca viva i una muralla perpendicular al castell, o cuirassa, que barrava el pas al poble; a l'oest hi ha estructures i retalls roca que evidencien l'existència d'un barri medieval. 

Notícies històriques

Castell termenat. Seu d'un valiat àrab i refet després de la conquesta cristiana.

Fou l'últim reducte musulmà de la Catalunya Nova, pres el 1153, per les hosts de Ramon Berenguer IV.

El castell es convertí en presó d'aristòcrates, com el príncep de Salern, Carles "el coix", fill del rei de Nàpols i de Sicília, fet presoner per Roger de Llúria a la batalla naval del golf de Nàpols. Ostatge per a futures negociacions, esdevingué rei durant l'empresonament a causa del traspas del seu pare.

La intervenció arqueològica dels anys 2009 i 2010, emmarcada dins del Proyecto Básico y Ejecutivo de Restauración del castillo de Siurana promogut per l'Instituo del Patrimonio Cultural Español i l'Ajuntament de Cornudella de Montserrat, va poder establir diferents fases d'ocupació del castell.

La fase més antiga es correspon a l'ocupació andalusina, que aniria més enllà dels límits del castell; a aquesta fase correspon el sistema defensiu de llevant i els àmbits meridionals.

Del segle XIII daten dues edificacions amb arcs situades a la banda septentrional, que a finals d'aquest mateix segle o mitjan del XIV foren subdividides en petites estances.

També s'han detectat en aquest indret, el pati central i la terrassa meridional, nivells d'època moderna, especialment del segle XVII. "



* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes:

Altres pàgines:




Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Priorat : Veure en un mapa més gran.