Castell de Malla / Osona

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


Nova visita: 2009:

Panoràmiques - 2009:

I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal de Malla (Osona) – Barcelona.

Època: Medieval - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN

Estat: No localitzat. No hem sabut trobar cap mena de resta significativa d’aquesta construcció. De fet, tampoc sabíem on buscar exactament. De les dades que figuren a  Pat.mapa  es desprèn que ben poca cosa en deu quedar.

Altres noms: L'indret on devia estar aquesta edificació, és conegut popularment amb el nom del Castelló.

Accés - Visitat el 15/08/2008:

L'itinerari proposat es relativament ben senzill. Cal situar-nos al lloc on hi ha el nucli més antic del municipi: conjunt monumental format pel temple de Sant Vicenç de Malla (Romànic, segle XI), el modern cementiri municipal i la rectoria amb el museu local.

Hem aparcat a la part del darrera de l’església (41 53 14 02 14 06), on hi ha una placeta sense asfaltar. Al final d’aquesta placeta arrenca un camí, por on seguirem. Trobarem un primer trencall a ma esquerra, que obviarem. Aviat tornarem a trobar un altre trencall a ma esquerra (41 53 19 02 13 51), també sense cap indicació, por on continuarem.

Aquí el camí ja s’enfila decididament, fins arribar a l’extensa planura superior del puig de Malla o del Clascar. Nosaltres en hem dirigit cap a la creu de ferro (*) que es veu al fons.

La durada de l’itinerari des de l’aparcament fins aquí dalt, ha estat d’uns 10/15 minuts.

Les vistes des d’aquest lloc, son esplèndides.

Localització: Situació de la creu, que presideix aquesta gran planura: N 41 53 15 E 02 14 00 – Altitud: 640 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2012):

“ Descripció

L'any 1918 l'arquitecte Josep M. Pericas va fer uns apunts de les restes que encara eren visibles llavors al cim del puig de Malla o del Clascar. El dibuix indica les restes d'estances rectangulars i un mur de tancament al costat nord que segueix la forma del turó. Actualment de l'antic edifici només queden, a nivell de superfície, quatre pedres escampades.

Notícies històriques

El nom primitiu del castell va ser d'Orsal, Orsalitano, Ursal o Ursalitano i fins al segle XI no va canviar per Malla. El terme del castell apareix citat a partir de 924. El domini estigué en mans del comte de Barcelona a partir del 1067 i anteriorment pertanyia a la família vescomtat gironina. A principis del segle XII el rei l'infeudà a la casa de Montcada, i més tard, als segles XIV i XV, fou cedit als Cabrera, a Roger de Malla i als seus descendents, d'aquesta manera els antics castlans van passar a ser els senyors del castell.”


  • Dues interessants informacions extretes de la pàgina web Enciclopèdia.cat:
      • El centre històric del terme es troba entorn del puig de Malla o del Clascar, de característiques semblants al del castell de Tona, que té, al vessant de llevant, l'església parroquial de Sant Vicenç de Malla i, a l'altre extrem, un petit puig annex, anomenat popularment el Castelló, on s'endevinen els fonaments de l'antic castell d'Orsal o de Malla.”
      • “El puig del Clascar fou, com el de Tona, la seu d'un antic nucli de població de les èpoques ibèrica i romana, i potser anteriors i tot. Una gran creu votiva (*) presideix el punt més alt del planell. Han aparegut grans pedres esculpides amb temes mitològics de datació discutida, bé que es creu que d'època republicana romana; són les peces escultòriques romanes més espectaculars d'aquest sector del país.”

    • Més dades: A Wikipedia hem localitzat la següent informació:

On apareixen unes coordenades que poden donar pistes sobre la localització d’aquestes restes ...


    • Curiositat: A la pàgina web de l’Ajuntament de Malla es parla del Tall de Damocles, que interpretem que pot ser aquesta entalladura

“...  arribem al Pla de la Creu, on enlloc d'Osona es pot gaudir amb més amplitud la vista de la Plana de Vic, com des d'aquí. Allà també podem veure l'anomenada Pedra del Tall de Democles (batejada així pel Camil Pla), que fa cent d'anys que amenaça de caure.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:



Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: