F O T O S
Vista general, entorn.
Al cap damunt d'aquesta pujada, a l'esquerra hi ha el camí d'accés a l'edificació.
I T I N E R A R I 
Situació: A Valldoreix, entitat de població del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) – Barcelona.
Època: Segle XII - Generalitat de Catalunya*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya*
Estat: Resta en peus un pany de paret.
Altres noms:
Accés - Visitat el 05/05/2012:
A Valldoreix, situat dins un solar, al Passeig Oreneta cantonada carrer Faisà.
Pujant pel carrer Oreneta (A dia d'avui a Google Maps aquest vial s'identifica com a carrer del Pigot ...), a l'esquerra hi ha un accés a un camí de terra.
Camí que rodeja parcialment l'edificació, envoltada per un filat de filferro.
En un moment donat trobarem una porta amb un forrellat, però que, a dia d'avui, no impedeix l'entrada al recinte, i podem arribar a tocar les pedres de l'edificació.
Novetat: Amb data Juny 2020 un seguidor de les nostres pàgines, en C.S.M. ens fa saber que ja no és possible l'accés a aquest edifici.
Agraim aquesta informació.
Localització: N 41 27 32.41 E 02 02 23.64 - Altitud: 125 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació:
Descripció
Del castell només resta un mur de 14,70 de llargada i 8,50 metres d'alçada, orientat d'est a oest.
També hi ha les restes de dos murs de poca alçada que deixen entreveure una planta més o menys rectangular.
El mur va disminuint el seu gruix a mesura que guanya alçada i mostra els forats de la bastida.
En el segon tram de mur hi ha uns forats de mida diferent als fets per la bastida i, a diferencia d'aquells, no traspassen el mur de costat a costat; segurament era on es recolzaven les jàsseres de fusta que aguantaven els cabirons per formar l'estructura del sostre.
El material utilitzat són majoritàriament còdols de pedra calcària, gres i quars amb les cares devastades a cops de maceta.
Notícies històriques
El castell apareix documentat per primera vegada l'any 1148, quan Arnau Gibert testà i feu referència al mas Canals, del qual era comte.
Aquest fou succeït per Bernat de Canals, que jurà fidelitat al comte rei Ramon Berenguer IV, l'any 1160.
El 1243, el rei Jaume "el conqueridor" concedí la jurisdicció de la fortalesa i vila de Canals a Adelaida de Canals, vídua de Pere de Claramunt.
El 1261, mort sense descendència Bertrand de Canals, l'alou passà a Guillem de Cervelló.
El 1306, l'abat de Sant Cugat del Vallès adquirí per compra el castell.
Així, el fogatjament del 1365-1370 expressa: Castell de Canals del abat de Sant Cugat.
A partir d'aquell segle, els abats santcugatencs es titularen barons de Canals.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Dins del terme municipal de Sant Cugat també hi podrem trobar,
Altres pàgines:
- Una pàgina amb informació: El Castell de Canals - Juanjo Cortés
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Vallès Occidental : Veure en un mapa més gran.
