F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A tocar del riu Segre, en terrenys de Serós, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Segrià (Lleida).
Època: Romana - (Patrimoni.Gencat) / “... és un jaciment arqueològic de l'època visigòtica ... És format per un vilatge, una basílica amb un baptisteri i per una necròpoli, una església” - (Wikipedia).
“El jaciment arqueològic de Bovalar, situat uns dos km a l'est de Seròs, a l'altra banda del riu Segre, fou descobert l'any 1943, però la seva excavació no es va iniciar fins al 1968.” - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat).
Estat: Presenta un relatiu bon estat, tot i el laboriós treball que porta a terme amb absoluta normalitat la vegetació silvestre.
A dia d'avui, és lliurament accessible, donat que la tanca que l'envolta disposa de varies portes que sembla ser que feien nosa a algú i han desaparegut. La porta gran, la de l'entrada, estava oberta.
Preguem perquè no sigui víctima dels destralers de torn ...
Altres noms:
Accés - Visitada el 25/09/2015:
(0) Procedents de la localitat de Serós (41 27 38.7 00 24 28.1), enfilem la carretera C-45 en direcció a Maials (No hi arribarem, ni molt menys).
Abandonarem la C-45 per una sortida a mà dreta (1) , situada a 41 27 15.2 00 25 08.4, travessarem per un pont (Pont del President Francesc Macià) el riu Segre, i a la sortida (2) girem a l'esquerra, en baixada, ( 41 27 08.2 00 25 14.0) i passem per sota d'un pont on per damunt hi ha la carretera C-45.
Per la nostra esquerra ens acompanya el riu Segre.
(3) A 41 27 29.9 00 25 53.9 trobem una desviació. Continuem per la dreta, en pujada. És un camí de terra, transitable.
(4) A 41 27 21.9 00 25 58.5, trobem una altra desviació. Continuem per la dreta, transitant una estona per una carretera asfaltada.
(5) Finalment arribem a un lloc situat a 41 27 16.5 00 25 37.4, on hi ha una petita planura disposada per aparcar els vehicles i dirigir-nos després, a peu, a les restes de la basílica, ben visibles, davant nostre, una mica enlairades sobre el camí i envoltades per una tanca de filferro.
Nota: Tot i que som conscients de que la naturalesa del terreny, principalment el riu Segre, condiciona força la busca d'aquestes restes, pensem que potser hem fet massa voltes.
Però com diem en altres ocasions, és l'únic itinerari que coneixem ...
Localització: N 41 27 18.6 E 00 25 36.9 – Altitud: 117 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure una extensa informació on es documenta les diverses tasques de restauració que s'hi han portat a terme durant aquest darrers anys (Setembre 2015):
“ Descripció
“S'accedeix al jaciment sortint des de Seròs en direcció Maials per la C-242.
Uns 350 m. després de travessar el pont sobre el Segre, cal prendre una pista a l'esquerra i seguir-la durant uns 400 m.
El jaciment es troba a l'esquerra del camí, en una petita elevació tancada per una reixa metàl·lica.
Damunt d'un sortint de la primera terrassa del marge esquerre del riu Segre, i al nord del jaciment Molí Roca, i en un terreny avui envoltat de fruiters, que afecta a l'extrem sud del jaciment de Bovalar, es troba un ampli conjunt arqueològic, que les diverses excavacions han posat al descobert.
La part central la constitueix una basílica de planta rectangular, perfectament orientada i dividida en sentit transversal en tres espais de funció diferent: la capçalera a llevant té l'absis rectangular, i subdividit també en tres espais per dues sagristies, originàriament "pròtesis" i "diacònicon", posteriorment convertides en cambres funeràries, la del nord amb una sola tomba al centre, i la de migdia amb quatre enterraments.
La part central del temple la formen tres naus, la central més ampla, separades per dues fileres de columnes, amb bases i capitells.
Al centre de la nau major un cancell bellament decorat delimitava el santuari de la resta del temple.
El tercer espai del temple és un segon cor, probablement martirial, darrera el qual hi ha un àmbit format per una piscina baptismal adossada al mur de separació de les naus, i col·locat en un segon moment de reforma del temple, superposat a dues tombes més antigues.
Tot el temple pot considerar-se alhora com una necròpolis.
El baptisteri és una bella obra d'art, amb baldaquí sostingut per columnes de bells capitells i arcs de ferradura.
Capitells i impostes estaven tallats amb bisell d'estil corinti evolucionat.
El temple estava envoltat de diverses dependències litúrgiques i profanes, destaquen les estructures esglaonades en terrasses al sud, on hi havia diversos dipòsits per a cereals, al nord-oest, on hi ha parets darrera de la capçalera de la basílica, i al nord on hi ha un interessant complex monacal o senyorial on hi havia premses i altres instal·lacions.
Al sector sud de la basílica hi ha probablement una necròpolis.
Les tombes estaven formades per lloses de pedra calcària, i alguns sarcòfags monolítics.
A dins, el mort era dipositat amb una caixa de fusta de pi.
Entre els materials ceràmics cal destacar fragments de sigil·lata hispànica, sigil·lata Clara, tègules, dòlies i àmfores.
També ceràmica grisa molt tosca, vidres (copes i peus diversos) i eines de ferro.
Els materials fets en bronze són importants i destaquen: un cremador d'encens de bronze de cassola cilíndrica i coberta de cúpula, calada i rematada amb un ocell, de tipus oriental copte, una gerreta eucarística per al vi, també d'origen copte, i una gran creu.
Les troballes numismàtiques eren fins al 1982 de deu triens: un d'Ègica, tres d'Ègica-Vitiza, cinc de Vitiza, i un d'Àkhila, que daten de la destrucció del conjunt amb posterioritat al 713-714.
Durant la visita al jaciment l'any 1998 en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va poder observar que les restes arqueològiques deixades al descobert per les diverses campanyes d'excavació són perfectament visibles i identificables, tot i que el conjunt s'està degradant per la presència de la vegetació emergent i per l'acció visible dels agents naturals.
La tanca metàl·lica que hauria de protegir el jaciment es troba parcialment destruïda, restant les portes obertes, de manera que no ofereix cap mena de protecció real al recinte.
L'any 2005 s'ha dut a terme una intervenció arqueològica amb objectiu de realitzar una neteja del poblat i el seu entorn.
La neteja de la via principal era el primer objectiu, per facilitar l'accés a l'interior de la Basílica.
Al 2006 es realitza una nova intervenció per adequar el poblat.
Així doncs es va fer una neteja de vegetals, consolidació i formalització de la basílica.
Com també es va millorar l'accés a la basílica engravant un camí.
A l'any 2007 s'inicien les tasques d'adequació del jaciment per a la seva consolidació i posterior restauració.
Tenint present la necessitat d'adequar-lo del seu estat precari de conservació, per tal de recuperar-lo per a la visita pública
El 2013 s'intervé de nou per continuar les tasques d'adequació del poblat i la intervenció de restauració de la zona de la basílica.
També es realitza l'excavació d'una petita zona al inici de l'accés al jaciment.
Al 2014 es duu a terme una nova intervenció arqueològica d'adequació i consolidació del poblat, que és la continuació dels treballs realitzats al any 2013.
Amb aquesta intervenció s'ha pogut recuperar la zona industrial i els edificis més propers a ella, com la zona oest que toca a la basílica.
Per evitar el deteriorament de la premsa de vi i oli, s'han ubicat tots els elements dispersos per tal de que el visitant pugui comprendre el seu funcionament.
Es van refer algunes estructures, delimitant-ne la seva extensió i s'han restaurat per tal de donar una imatge de com era en origen.
I també s'ha delimitat el nivell de pas darrer utilitzat al segle VIII, abans del abandonament del poblat.
Per tal de protegir els murs s'ha continuat amb la tasca de construcció de la tàpia, intentant buscar la màxima similitud de com era en origen.
A més, cal considerar que aquesta zona industrial del poblat va quedar afectada per la construcció d'una trinxera de la Guerra Civil.
Només s'ha consolidat i delimitat l'espai per conservar el tram de trinxera.
Al mateix costat de la trinxera va aparèixer una tomba, de la qual les restes òssies estaven en mal estat de conservació, i sense cap connexió anatòmica.
Segurament això implicaria que la tomba va ser saquejada.
Notícies històriques
El jaciment arqueològic de Bovalar, situat uns dos km a l'est de Seròs, a l'altra banda del riu Segre, fou descobert l'any 1943, però la seva excavació no es va iniciar fins al 1968.
El jaciment comprèn un temple cristià, segurament de finals del segle IV, i que sembla que es mantingué en ús fins a la invasió sarraïna.
Al seu costat hi ha les restes d'un poblat d'època visigòtica, que perdurà també fins a la invasió sarraïna, tal com proven les monedes trobades.”
- A efectes de classificació, ho fem amb l'etiqueta “basíliques”.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
