Castell de Sant Jordi d’Alfama – L’Ametlla de mar / Baix Ebre

Valoració: 9 vots.
espereu…

F O T O S


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

castell-de-sant-jordi-dalfama-080209_508

castell-de-sant-jordi-dalfama-080209_501

I T I N E R A R I 


Situació: A Sant Jordi d'Alfama, nucli de població del terme municipal de L’Ametlla de Mar (Baix Ebre) – Tarragona.

Època: Segle XIV - (Patrimoni.Gencat).

ProteccióBCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmès. No és accessible lliurament. Desconeixem si és visitable. Es pot fer un complet recorregut de circumval·lació al voltant de l'edificació.

Altres noms: Castell i fortí de Sant Jordi d'Alfama o també Torre fortalesa de Sant Jordi d'Alfama - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 09/02/2008:

Procedents d'Amposta, circulant per la N-340, en sentit Tarragona, dins del terme municipal de L’Ametlla, en un trencall (Coordenades 40 54 30 00 48 37) a mà dreta veurem un senyal de tràfic indicatiu: LES TRES CALES.  Entrem-hi i ens trobarem circulant per l'avinguda del mateix nom.

Aviat, en una baixada, a mà esquerra veurem entre altres uns cartells que diuen: Oficina d'informació i un altre Restaurant Esmeralda. Caldrà continuar per aquí mateix, per l'avinguda de Calaforn. Passarem primer per un túnel, que travessa l'autopista AP-7, seguit d'un altre que travessa la via del tren.

A la sortida d'aquest darrer, hem de girar a mà esquerra i ja veurem un cartell indicatiu del castell de Sant Jordi. A partir d’aquí, no hi ha pèrdua, doncs a més d'indicacions, ja veurem aquesta  fortalesa al fons, a tocar del mar. Trobarem una ampla zona d'aparcament davant de l'edificació.

Distància des de la N-340 fins aquí: uns 2,5 km.

Localització: Aparcament: 40 54 40 00 49 52 - Del castell: N 40 54 41 E 00 49 55.

Altres:

  • De la pàgina web de l'Enciclopèdia.cat, ens complau extreure la següent informació (Gener 2012):

"L'antic castell de Sant Jordi d'Alfama, segons un inventari del 1576, tenia un cos quadrat d'uns 20 m de costat aproximadament; les seves parets exteriors feien uns 56 pams i encara en sobresortia una torre, a manera de talaia.

En un costat del claustre, a l'interior, hi havia el dormitori i a l'altre l'església; la descripció també menciona les altres estances del convent, el capítol, el refetor, etc.

Aquest antic castell fou bombardejat i destruït per les tropes castellanes durant la guerra dels Segadors, el 1650, per evitar que s'hi fortifiquessin francesos i catalans.

Posteriorment, entre la fi del segle XVII i el XVIII, en modernitzar les defenses d'aquesta costa, hom reedificà el castell de Sant Jordi segons el nou sistema de fortificació del francès Vauban, amb un pati poligonal inferior voltat d'una rastellera de torres, baluards i revellins. 

A l'interior, que no ha estat estudiat, sembla que hi ha vestigis d'obra medieval. 

El castell de Sant Jordi d'Alfama fou utilitzat encara durant la primera guerra Carlina.

Per Sant Jordi d'Alfama passava el traçat d'una antiga via, usada ja en època romana, de la qual resten vestigis."


  • De la pàgina web Pat.mapa  ( Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya) ens complau extreure la següent informació (Abril 2013):

" Descripció

Conjunt situat entre el coll de Balaguer i la desembocadura de l'Ebre que constitueix un indret de pas forçós, tant per a la via terrestre com per a la via marítima.

És format per les restes d'un castell d'origen medieval i d'una fortalesa d'època moderna.

L'estat de conservació del castell és de ruïna, donat que en algunes zones tan sols resten fragments de la part baixa dels murs i en d'altres tan sols les empremtes, que defineixen la forma de la planta i denoten la poca consistència de la fàbrica, feta de mamposteria.

El mal estat d'aquest conjunt més antic es deu tant a la destrucció soferta com al fet que se n'aprofitaren les pedres per a construir el fortí del segle XVIII que hi ha al costat.

Les restes del castell dibuixen una planta de forma trapezoïdal adaptada al terreny.

S'han conservat trams de muralla en els costats S, O i N.

Es pot veure una part del mur corresponent a l'angle S-O construït amb grans blocs de pedra ben escairats que arrenquen pràcticament des del nivell del mar i que s'adossen a la roca en part conservada.

La fortalesa que hi ha al costat correspon a una construcció dels segles XVII-XVIII tot seguint el sistema de fortificació del francès Vauban, amb un pati poligonal inferior voltat d'una rastellera de torres, baluards i revellins.

Notícies històriques

Fou sempre un punt estratègic, ja des de l'època de la conquesta romana i fins a la Guerra Civil Espanyola, i se'n conserven diverses restes molt deteriorades que reflecteixen les vicissituds de la seva història.

Situada a la vora d'una antiga via romana, la primera notícia documental que tenim sobre el lloc data del segle XIII (1201), quan Pere I i Ramon de Montcada cedeixen el lloc d'Alfama a Joan d'Almenara, Martí de Vidal (sots-diaca) i als seus germans i successors en l'orde.

La condició era que aquells hi aixequessin un convent i un hospital, en honor a Déu i sant Jordi, depenent de l'església de Tortosa.

Aquest grup de religiosos s'organitzà en orde militar, la de Sant Jordi d'Alfama,reconeguda pel Papa el 1373.

El sentit de l'establiment estava en relació amb l'interès per repoblar l'extensa zona desèrtica que separava Tortosa de la resta de Catalunya i per protegir la costa dels atacs marítims de la pirateria.

En funció d'això es van concedir per part dels monarques diversos privilegis, però els intents d'atreure nous pobladors van resultar inútils.

El segle XIV sembla que va ser l'època de major prosperitat de l'orde.

Cap al 1400 l'orde de Sant Jordi es va incorporar al de Santa Maria de Montesa, el qual a les darreries del mateix segle va abandonar la fortalesa, que romangué sota la jurisdicció de Tortosa.

El lloc de Sant Jordi d'Alfama restà reduït a priorat.

Tanmateix, el 1575 i després d'un plet, l'orde de Montesa recuperà el control del castell d'Alfama i un any més tard era restaurat el priorat.

A la construcció medieval corresponen probablement una malmesa torre i restes de naus interiors en els nivells inferiors.

Coneixem, però, l'estructura del conjunt gràcies a una descripció de 1576.

Era un cos fortificat de planta quadrada, centrat per un pati al voltant del qual es distribuïen el dormitori, l'església i altres dependències típiques d'un convent.

Se cita també una torre a manera de talaia.

El 1650, amb la Guerra dels Segadors, el lloc va ser bombardejat i va quedar reduït a runes.

La reorganització de les defenses costaneres, en els darrers temps del segle XVII i l'inici del XVIII, va suposar la reedificació del conjunt, segons l'anomenat sistema Vauban.

Es van aixecar dos gruixuts murs paral·lels, units frontalment per un altre en forma d'arc escarser, que protegien tota una sèrie de torres i estances interiors organitzades al voltant d'un pati central poligonal.

En el quart dels murs se situava l'entrada, protegida per dues línies de mur avançades.

Gran part de les restes actuals corresponen a aquesta segona etapa constructiva.

En general tot el conjunt està sotmès a un procés de degradació acusat.

L'any 1985 es va realitzar una campanya de restauració i conservació, subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, consolidant-ne alguns punts i netejant-ne l'interior, però encara resta pendent la realització d'un estudi aprofundit de les restes conservades. 


  • Pels estudiosos del tema i com a complement i/o per confrontar dades, els recomanem la visita a les següents pàgines:
    • Pat.mapa - Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya) - categoria arquitectònica: Arqueologia.
    • Pat.mapa - Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya) - categoria arquitectònica: Element arquitectònic

  • Opinió que ens mereix: Un racó amb elements antagònics: una fortalesa militar en mig d’un bell paradís de platges i cales.

Altres edificacions:

castell-de-sant-jordi-dalfama-080209_525
castell-de-sant-jordi-dalfama-080209_504

Edificacions properes:

  • Torre de Salim – Torre o Torreta de Salim - Torre de Telegrafia óptica.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Baix Ebre : Veure en un mapa més gran.