F O T O S
Entorn i vista general de la part posterior de l'edificació. Aquí veiem l’església de Sant Feliu. Al seu costat la torre, que també servia com a campanar.
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys del terme municipal de Viladamat (Alt Empordà) – Girona.
Època: Segle XVII - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Aparenta un bon estat. De propietat privada. Desconeixem si és visitable. Fàcil aparcament al voral del camí mateix per on hi hem accedit.
Accés - Visitat el 20/05/2009:
Procedents de la localitat de Viladamat i circulant per la carretera C-31 en sentit Verges, entre els PK. 364 i 365 d’aquesta carretera, i al poc d'haver abandonat la primera població, trobarem una desviació a mà dreta (N 42 07 41 E 03 04 21 – 2º trencall des de la sortida del poble) amb un cartell informatiu: Sant Feliu de la Garriga.
Circularem una estona per una carretera asfaltada. Aviat, en un trencall per on continuarem recte, aquesta carretera es transforma en un camí sense asfaltar (42 07 33 03 04 10 – hi ha un altre cartell informatiu. Aquí i ara en aquest lloc hi ha importants moviments de terres. No descartem que en un futur molt proper aquest escenari hagi canviat substancialment ...)
De nou trobarem un altre trencall (42 07 25 03 03 55) per on seguirem, ara en direcció cap a la dreta, guiats per un nou cartell informatiu: Puig Segalar.
Continuarem circulant rodejats de camps de conreu, fins arribar a un lloc, on a l'esquerra mateix del camí, trobarem l'edificació que busquem:
Localització: N 42 07 10 E 03 03 12 - Altitud: 83 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació - Agost 2020:
Descripció
Situat al sud-oest del nucli urbà del municipi de Viladamat al que pertany.
Es tracta d'un conjunt format pel castell i l'església, de la mateixa propietat.
Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per quatre grans cossos adossats al voltant d'un pati central.
Presenta les cobertes d'una i dues vessants de teula i està distribuït en planta baixa i dos pisos.
La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés reformat d'arc rebaixat bastit amb maons, amb els brancals fets de carreus de pedra desbastats.
La resta d'obertures, rectangulars, també estan emmarcades en pedra, amb les llindes planes i, en el cas de les finestres del primer pis, els ampits motllurats.
La resta de paraments també tenen obertures rectangulars emmarcades en pedra i d'altres bastides amb maons.
L'edifici presenta un coronament emmerletat a totes les façanes, exceptuant la principal.
Els merlets són rectangulars i de mida mitjana, amb petites espitlleres construïdes en maons.
A la zona del pati hi ha dues terrasses a diferent nivell.
La de tramuntana, amb sortida des del primer pis de l'edifici, presenta una part coberta amb teulada d'un sol vessant sostinguda per una galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons, oberta al pati.
A la planta baixa, la terrassa està sostinguda per quatre voltes d'arc de mig punt i rebaixades, bastides amb maons disposats a pla i amb els murs de pedra.
La terrassa adossada al mur de llevant és completament descoberta i presenta accés des de la segona planta de l'edifici.
A l'interior de la construcció hi ha diverses estances cobertes amb voltes grasses, a la planta baixa.
Al pis hi ha sostres coberts amb voltes catalanes, però també amb embigats de fusta.
Hi ha diverses obertures emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, tant a l'interior de l'edifici com a l'exterior, encarades al pati.
Fora del recinte hi ha un cos reformat adossat a l'extrem nord-est de la façana principal, amb la coberta d'un sol vessant i d'una sola planta.
Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda sostinguda amb permòdols, tot i que reformat.
La construcció és bastida amb còdols i pedres sense treballar.
A les cantonades hi ha carreus escairats.
Notícies històriques
La primera família propietària del castell va adoptar el nom Sant Feliu.
L'any 1208 hi ha constància d'un personatge anomenat Guillem de Sant Feliu, i el 1316, Pere de Sant Feliu n'era el propietari, mentre que el 1347 consta com a possessor Pere Arnau de Sant Feliu.
L'any 1413, Bernat de Sant Feliu, senyor d'Ullastret, compra el senyoriu del castell de l'Empordà i sabem que el castell de Sant Feliu de la Garriga ja havia passat a mans de Gaufred de Vilarig.
L'any 1442, el castell pertanyia a Gueraula, casada amb Bernat Guillem de Jofre, que el va donar a la seva filla Bartomeua, futura esposa de Dalmau Gallart.
Al segle XVI Francesca de Sant Feliu, pubilla de Bernat de Sant Feliu, senyor d'Ullastret i de castell d'Empordà, es casà amb Bernat de Margarit "el Vell", passant a mans de la família Margarit.
L'any 1640, tant l'església com el castell van patir un incendi, probablement relacionat amb la guerra dels Segadors, ja que el propietari de la construcció era Joan de Margarit i de Biure, cap de les milícies catalanes i governador de Catalunya.
La família, però no va perdre la propietat del castell i les seves terres ja que l'any 1701, Rafaela de Margarit i de Biure n'era la senyora.
A partir de l'any 1753, Sant Feliu de la Garriga es va anar abandonant progressivament, sobretot degut al deteriorament de l'església.
Aquell mateix any, els objectes de culte més valuosos foren portats a Viladamat.
L'any 1870, els marquesos d'Aguilar (títol concedit a Josep Margarit i Biure l'any 1653) vengueren el castell a Gaietà Cruxent.
L'any 1865, d'acord amb les lleis de desamortització de l'església parroquial de Sant Feliu va ser venuda i, posteriorment incorporada a la mateixa propietat que el castell, ja convertit en masoveria.
L'edifici actual pertany a la reconstrucció del segle XVII però, tot i això, hi ha certes estructures conservades a l'entorn del pati interior podrien correspondre al primitiu castell, documentat des de principis del segle XIII.
Actualment, en el pati de l'edifici hi ha una pica baptismal de pedra procedent de l'església de Sant Feliu, reutilitzada com a test.
A l'entorn del castell i de l'església, en el vessant del puig Segalà, apareixen fragments de ceràmica romana i pre-romana.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.
