Castell de Palol Sabaldòria – Vilafant / Alt Empordà

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


castell-de-palol-sabaldoria-090624_501bis

Vista general del conjunt.

castell-de-palol-sabaldoria-090624_503

Sembla ser que la filada de carreus que es veu en mig de les dues modernes construccions, són part de les restes de l’antic castell.

castell-de-palol-sabaldoria-090624_509

Façana de l’església de Palol (esmentada per primer cop el segle XII).

I T I N E R A R I 


Situació: A les afores de Vilafant (Alt Empordà) – Girona.

Època: Segle XI - Preromànic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció - Informació no disponible - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Arruïnat. Poques restes. No és accessible, doncs una tanca de tela metàl·lica  rodeja tota la finca, on hi ha un conjunt arquitectònic format per una església preromànica, un castell medieval i un mas. Aparcament als voltants d'aquest cercat.

Altres noms: Les Forques - Generalitat de Catalunya.* 

Accés - Visitat el 24/6/2009:

Dins de la població de Vilafant cal localitzar el carrer de Santa Llogaia nº 114, on hi ha una rotonda (42 14 38 02 57 32), i prendrem la primera sortida per continuar, sempre recte, i ens trobarem circulant per la carretera de Vilafant. Deixarem a l'esquerra una nau industrial a mig construir. Passarem pel bell mig d’unes gegantines columnes que ara s'estan aixecant i que si no anem errats serviran en un futur proper pel pas de l'AVE. Deixarem a la nostra dreta una bòvila abandonada ( 42 14 36 02 56 56), i al poc, també a la dreta, ja veurem el mas.

Localització: Coordenades situats davant del cercat: N 42 14 33 E 02 56 47 - Altitud: 46 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*, ens complau extreure la següent informació:

Descripció

Situat a un quilòmetre a llevant del nucli urbà de la població de Vilafant pel camí de la Bòbila, damunt d'un petit turonet poc elevat sobre el marge esquerre del riu Manol.

Es tracta d'un antic nucli format per les restes de l'església preromànica de sant Miquel i del castell medieval, actualment força enrunades i situades a l'interior d'una propietat tancada.

De fet, les restes estan acompanyades per un gran mas, el mas de Palol, situat davant les restes.

En origen, aquest reduït nucli era un llogarret que formava part de la població de Vilafant, tot i que amb alcalde propi.

Notícies històriques

La primera referència que trobem als document del municipi data de l'any 1020.

Es tracta del testament del comte de Besalú, Bernat Tallaferro en el què cedeix al seu fill Berenguer les possessions infra terminos de Villa Palaciol.

Aquest reduït nucli esta format per les restes de l'església preromànica de sant Miquel, el castell medieval enrunat dels segles XI-XII i el mas de Palol, situat a llevant de la població de Vilafant.

Tot i les notícies que apareixen als documents, l'església de Sant Miquel mostra les característiques pròpies de les construccions preromàniques dels segles IX-X , per la qual es por deduir que la parròquia podria ser anterior.

L'any 1167, el bisbe de Girona, Guillem, va donar al monestir de Santa Maria de Ripoll l'església de Santa Llogaia d'Alguema i la seva sufragània del castell, tenint aquest fet com la primera menció del la fortificació i la seva església de Sant Miquel.

En les Rationes decimarum, de l'any 1279, s'esmenta la capella que es coneix com a Pallaciolo de Balloria.

Aquesta església apareix lligada al poble de Santa Llogaia d'Alguema fins al segle XVII, moment en el que ja no s'hi fa cap més esment del temple de Palol Sabaldòria.

L'any 1354, es menciona que el nucli només consistia en tres cases i depenia directament de Vilafant.

Aquest conjunt conté també restes ibèriques i romanes.

L'Ajuntament de Vilafant va aprovar l'any 1995 un Pla Especial de Protecció per preservar-lo, a fi d’aturar l'estat de degradació que patia i procedir a excavar i restaurar tot el complex.


*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


 Altres pàgines:


Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.